Com que sóc de poble petit, el teu relat, tan urbà, m'ha resultat distret. Bona dosi d'imaginació, sí.

     escrius tant... fas res més?

Ara que has après a posar fotos, hauries d'aprendre a controlar-ne la mida. Penso jo. Així se't podria llegir millor.

El sol i la lluna són una parella que no se porten bé. Sol de foc, lluna d'aigua. I quan se troben se barallen i el sol crema a la lluna o la lluna mulla al sol i l'apaga una estona. És l'eclipsi

Havia oblidat puntuar

He arribat a tu al llegir un comentari teu a un altre autor (com acostuma a passar per aquí a relatsentatala). Uff, tens un nivellàs!! escriguis el que escriguis ho faràs amb una qualitat formal del tot inqüestionable. D'aquesta manera, et pots concentrar més en altres temes com podrien ser el contingut i la mesura. Segons la meva opinió, que de veritat és molt modesta, en aquest relat que acabo de llegir hi he vist un excés de paraules cultes (per poc habituals) en funció de la mida del relat. Sí, ja sé que el fet d'escriure'l en tercera persona t'ho permet perfectament però per altra banda pot donar la sensació que vulguis demostrar que tens una despensa ben plena (de paraules, és clar). Opino que s'haurien de fer comentaris més exigents als que més bé escriviu i així els altres podrien aprendre més que en el fet de llegir.

Penso que és un adjectiu encertat per a classificar aquesta poesia: Imponent. O potent perquè mostres un domini envejable del vocabulari i de l'expressió, un domini bestial.

Bellíssimes poesies, les de la dreta. Enhorabona. I també l'enhorabona per aquest magnífic retrat en forma de poesia.

si no t'has equivocat

passa fulla

No ets un geni
però
mola la teva actitud
Ànims, endavant!

No fumaràs
No avortaràs
No faràs sexe sense condó
No diràs no a l'Estatut que dictin a Madrid
No...
No...

És el primer poema que et llegeixo i, per tant, només puc valorar en funció del que he llegit ara i aquí. M'agrades, per això et comento. M'agrades, perquè pots arribar a escriure molt bona poesia. La primera estrofa és fluixa com a poesia i la segona tampoc no comença massa bé. A la penúltima estrofa m'hi sobra el "És" del principi. Però és ben cert que millores a mesura que avances. No deixis de voler millorar i així gaudirem tots, tu escrivint i nosaltres llegint-te.

La primera par és magnífica... fins que es dóna el cop a la cama, no hauries d'ignorar amb què. A partir d'aquí, passes de la narració explícita, detallada i brillant de la primera part a un final cada cop més difós; més intuïtiu que descriptiu.
Tens una notable capacitat descriptiva. Cuida la coherència, que el text sigui versemblant en tota l'extensió.

de tu metaix, et repeteixes.

Com el sentit del l'olfacte davant una gota del perfum més car.