Clissats de natura

M'ha agradat molt el teu poema
em recorda el poemari "Baies" de Susana Rafart
també fa servir molts termes de botànica, etc.
Te'l recomano

Acabo de llegir la teva poesia i el primer que et puc dir és que per mi té un vocabulari massa complicat per entendre-la. Tot i això, he notat una riquesa d'expressió sincerament impressionant. Una poesia plena de color, això segur.
Gràcies pel comentari. Jo simplement, en aquell relat, volia donar a entendre com en som de petits dins aquesta massa tan poc coneguda i tan poc apreciada per l'ésser humà. Quan dic "això no està fet per a nosaltres" vull dir que no ens adonem del que tenim a les nostres mans, i que per tant no en gaudim. Però rere el relat s'hi amaga també el romanticisme que ens allibera de l'estat de consciència rutinari.
Potser si que l'univers ens dóna vida, però vols dir que realment la vivim plena? Jo crec que ens cau de les butxaques i queda pel camí, i que difícilment mirem enrere per copsar que se'ns perd quelcom.

Sergi

(la inexperiència a RC)

atrevida, de principi a fi, ens engolleix en un ritme latent, persistent, vital; amb imatges a mig camí entre la plàstica expressiva de la ciència i el rigor de la poesia més suggerent.

Els mots emprats, rics, plens, complets en ells mateixos. Paraules que cadascuna individualment pren el protagonisme en el moment just que li toca aparèixer a escena, omplint-la llavors per uns instants, fins deixar pas a la següent, tant potent i estelar com l'anterior.

M'agrada també pel què té d'exercici de riquesa expressiva, lingüística. Tots els mots, fins els més tècnics, formen part del nostre ventall expressiu, ens ho demostres de manera contundent i reeixida.

Ens fa sentir, latent, el què tenim tots de pulsació biològica, sentim la nostra participació del món dels organismes...

M'ha encantat!

Moltes gràcies pel teu comentari!
Una abraçada

atram

atrevida, de principi a fi, ens engolleix en un ritme latent, persistent, vital; amb imatges a mig camí entre la plàstica expressiva de la ciència, i el rigor de la poesia més suggerent.

Els mots emprats, rics, plens, complets en ells mateixos. Paraules que cadascuna individualment pren el protagonisme en el moment just li toca aparèixer a escena, omplint-la llavors per uns instants, fins deixar pas a la següent, tant potent i estelar com l'anterior.

M'agrada també pel què té d'exercici de riquesa expressiva, lingüística. Tots els mots, fins els més tècnic formen part del nostre ventall expressiu, ens ho demostres de manera contundent i reeixida.

Ens fa sentir, latent, el què tenim tots de pulsació biològica, sentim la nostra participació del món dels organismes...

M'ha encantat!

Moltes gràcies pel teu comentari!
Una abraçada

atram

atrevida, de principi a fi, ens engolleix en un ritme latent, persistent, vital; amb imatges a mig camí entre la plàstica expressiva de la ciència, i el rigor de la poesia més suggerent.

Els mots emprats, rics, plens, complets en ells mateixos. Paraules que cadascuna individualment pren el protagonisme en el moment just li toca aparèixer a escena, omplint-la llavors per uns instants, fins deixar pas a la següent, tant potent i estelar com l'anterior.

M'agrada també pel què té d'exercici de riquesa expressiva, lingüística. Tots els mots, fins els més tècnic formen part del nostre ventall expressiu, ens ho demostres de manera contundent i reeixida.

Ens fa sentir, latent, el què tenim tots de pulsació biològica, sentim la nostra participació del món dels organismes...

M'ha encantat!

Moltes gràcies pel teu comentari!
Una abraçada

atram

per caminar-hi. Un pastís d'ordits i trames que es deixen menjar amb gustos de llimona d'un color rosa embriagat i tastat com a postre d'un apat en ambient de maridatge un xic mariner entre un rap i un pescador desenganyat sobre la barca on s'enmiralla
poruc en les metamorfosi dels seus estripats pensaments de combustió amb regust de xocolata i taronja..............

Bona parida, penso...............

leela, això és massa! Una passada, una disbauxa de lèxic i brodats d'idees que s'entrelliguen magistralment...

I jo que en sé tan poc de biologia..., i de TANTWS, TANTES, coses...

gràcies per llegir-me i per exriure tan fabulosament aquestes meravells. Felcicitats!

de cap a peus, de dins a fora.
Preciós poema.
La meva germana és biòloga encara que dóna classes de Física i Química. No vivim a la vora.
Li imprimiré el poema i quan la vegi li passaré.
Sé segur que li agradarà moltíssim.

És una joia!, de tan ben fet.

gypsy

Penso que és un adjectiu encertat per a classificar aquesta poesia: Imponent. O potent perquè mostres un domini envejable del vocabulari i de l'expressió, un domini bestial.

"on un silur tímidament filosofa
sobre la commoció provocada
pel bentos límnic
arrapat"

Com se t'ha passat pel cap aquesta imatge??? la trobo genial, brutal i si m'ho permets, eròtica, jeje

Com a ex-estudiant de ciències és un plaer trobar relats com aquest... fan treure les teranyines de la memòria i són un plaer de llegir, per el modus operandi i pel divertimento...

petons

angie

a part de la prosòdia, que és orgànica com tot el poema, les imatges són genials.

Metàfores fresques i sonores.

Felicitats maca, i una abraçada ben forta :-)

m

ostres noia! Quin poema més original! No havia llegit res de semblant!

Fas un joc de sons ide paraules que m'has deixat que si em punxen no em treuen sang, que diuen.

ets un cas. Molt divertit i molt enigmàtic...Perdó i un abraçada amiga generosa!