Llums i ombres

Es nota que t'agrada (i molt) la natura! I això ho transmets a cada línia... deu n'hi do!! M'has deixat bocabadada i ja no sé ni què dir... jeje
Molts petons.

Hola Rosasp,
Quan realment te n'adones de la grandesa de les paraules i dels missatges és quan llegeixes un haikús. Fer poesia apassionant ja té mèrit, ara, fer commoure al lector a través dels haikús et diré que només en Miquel Martí i Pol m'ho havia provocat. Dos dels seus llibres :Creix el silenci i Haikús en temps de guerra em van transportar al veritable món màgic dels poemes curts i concisos.
No estic fent comparacions només t'estic mostrant la meva admiració al teu "atreviment" d'escriure haikús, i la veritat és que m'he adonat que s'ha de ésser un bon comunicador per dir molt en tan poques paraules.
Et felicito de veritat, alhora que m'adono de que mentre tinguem poeteses com tu i d'altres, tot això ens ajudarà moltíssim a tots a crèixer cada dia un xic més.
Brindo per la poesia, pels haikús i per la vida,
Roda03

Només que gràcies per compartir les teves màgiques paraules amb tota la gent que et llegeix. Tens molt camí per endevant, ets una gran poetessa, i parlo de prosa i també de poesia. Dibuixes amb les paraules i crees una sensació d'implicació per part de l'autor. Ets fantàstica. Aquest relat per mi el millor. Felicitats!

Havia de començar per algun lloc ¿els més llegits? ¿els últims comentats? ¿els més prolífics? He pensat que amb els més valorats em faria una idea del nivell i, és clar, he començat pel primer. No m'he volgut precipitar a marxar, així que he continuat amb el segon -bé, la segona- i m'ha encantat com escrius. També n'he llegit d'altres i he arribat a la conclusió que he trobat a un bon web literari on gaudir i aprendre.

com una dansa vital i cargolada, on

"...
La llum tanca els ulls i les llepa dolçament, les ombres es deixen estimar enlairant les pesaroses parpelles..."

Magnífic. Extraordinari, Rosa. Has expressat d'una manera increïble aquest joc de llums i d'ombres que, fins ara, només podia imaginar-les, "veure-les" en el meu cap... ara, ja sé que ténen una definició. La que tu els has donat de forma magistral.

Deixa'm que et torni a dir que els teus poemes i els teus escrits no semblen sortits d'una mà humana... sinó divina. Et llegeixo ben sovint i, ben sovint, em falten les paraules per comentar-te, perquè sempre em sembla que no t'estic dient el que exactament m'ofereix la teva poesia. Però m'ofereix molt, en pots estar segura. I t'ho agraeixo infinitament. Aquest web m'ha donat moltes satisfaccions, moltes d'elles inesperades i crec que immerescudes támbé. I un d'aquests plaers immensos ha estat conèixer-te i gaudir dels teus escrits. Així que tens el meu agraïment "vitalici".

Una abraçada molt gran, Rosa. Espero poder conèixer-te personalment algun dia, i seu còmplice teu en el descobriment d'aquesta dansa de llums, ombres i colors!

Felicitats, per la teva sensillesa i conplexitat alhora. Un cop exaurits tots aquests mots, segueix una tendra melodia imaginària que m'ha fet remoure el cor i l'ànima.

Una abraçada!Montse

Ni Rembrant amb els seuscontrastos, ni els tenebristes amb els seus obscurs, ni els impressionistes amb la seua tècnica, han pogut "pintar" millor ni amb més delicadesa els jocs de les llums i les carències de claror directa.
Salut i força!

Només vull dir-te que et llegeixo. També felicitar-te per la teva facilitat a l' hora d' expresar-te.
Penso que ets una gran poetisa i que els teus relats són extraordinaris.
Segueix així per a que podem gaudir de la teva virtud , de la teva generositat i dels sentiments que despréns a l' escriure.

Una abraçada!!!.

Hola ROSASP.
Es escrit un relat precios acompanyat de una dolça canço.
M`agradat molt la sencillessa en que esta escrit i tot el sentiment que desprén.
Una abraçada.

no ens hem vist mai... però al llegir el teu nom de ROSASP és com si haguéssim caminat junts tota una vida... tu en el vers 1 i jo tres versos més avall... caminant en la mateixa estrofa... tu, amb aquesta exhuberant poesia de milions de paraules de seda i jo, amb quatre paraules urbanes robades una nit al carrer...
Em quedo amb el darrer haikus:
"beso les ombres i amb els colors absents hi trobo la llum" uau! guapooooo!!!
No saben els famosets el plaer de poder caminar pel carrer sense que ningú et conegui... és el resplendor humil de les ombres!
una abraçada!

imatges més relas has creat! m'he quedat fascinada amb cada mot!
Entre llums i ombres me trobat al mig del bosc i he pogut notar, fins i tot la suau brisa que transporten les fulles dels arbres.

Enhorabona!!

Besets

Anneta.

Estic enlluernat
Tot el cos, pell de gallina
Llegint a la Rosa

pel teu país i estimo el teu cel, tan diferent al meu i la teva poesia tan perfecte i tan humana, felicitats Rosa i continua bevent tot el cel que t'envolta

una tesi doctoral sobre les llàgrimes, o el plor...
m'encanta com escriussssssssssss
felicitats, i no t'aturis, siusplau!!!
una abraçadissima!!!