Cercador
Wild Child
Un relat de: deòmises- Compartir:
I
El temps no passa.
El que sembla salvatge
Pot ser domable,
Enamorat per l'àngel,
Per la veu de l'eteri
Que tot ho emplena sempre.
II
El temps no passa.
La innocència retorna
A l'esquiva ànima.
L'infant esdevé home
Per seguir la Natura
I les seves paraules.
III
El temps no passa.
Deixarà les despulles
De la revolta en l'aire.
l´Autor
373 Relats
1009 Comentaris
306914 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978