Gràcies de tot cor per unes paraules tan encoratjadores, Aleix. He escrit durant tota la meua vida, però encara em falta molt per aprendre l'ofici i tu m'has animat a seguir aprenent. Una abraçada ben forta per tu també!

Lèvingir, m'ha colpit molt el teu poema resumeix a la perfecció tot el que sóc ara mateix... Mai tan poques paraules havien dit tant... Has capturat en un text el buit immens que ens envadeix quan som sota els efectes de l'absència o quan experimentem els símptomes de la tristesa...

Gràcies de tot cor pel teu comentar, Lèvingir. Has capit perfectament el que volia expressar amb aquests versos una mica caòtics. De vegades cal deixar enrere allò que ja no ens enriqueix de cap mena, aprendre'n (crec que de totes les circumstàncies es pot extraure algun ensenyament) i seguir endavant...