Cercador
SI AQUESTA NIT ET QUEDES...
Un relat de: Mireia Martí- Compartir:
Si aquesta nit et quedes, et pregaré enardida escoltes aquest silenci que no és sinó la por a viure de qui ha estat mort massa temps.
Deixa'm transgredir el soliloqui encés dels teus poemes decadents; amb la llavor dels nostres mots esclataran mil flors a l'hivern; els nostres diàlegs seran els estels que enlluernen el no-res...
Si aquesta nit et quedes...
Deixa'm transgredir el soliloqui encés dels teus poemes decadents; amb la llavor dels nostres mots esclataran mil flors a l'hivern; els nostres diàlegs seran els estels que enlluernen el no-res...
Si aquesta nit et quedes...
Comentaris
-
GRÀCIES, ALEIX[Ofensiu]Mireia Martí | 19-08-2012
Gràcies de tot cor per unes paraules tan encoratjadores, Aleix. He escrit durant tota la meua vida, però encara em falta molt per aprendre l'ofici i tu m'has animat a seguir aprenent. Una abraçada ben forta per tu també!
-
El silenci[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 18-08-2012 | Valoració: 10
Ostres, quin magnífic poema, tan ple de contingut, tan ben dibuixat amb llapis vermell, amb una línia segura que vol sortir-se'n, amb un sentiment madur de voler anar un xic més enllà, veient el que hi ha més aquí. Un magnífic exercici de poesia, de frase llarga, de mar de fons. M'alegra haver-te descobert. Una forta abraçada.
Aleix