No, ells no són morts. Ells són
vius al nostre record. Omplen de sentit el
nostre esforç d'alliberar un poble Català.

deixeu koomentaris! i valoreu!!

la veritat es que aquest relat, es una mica porqueria, però eren els meus principis...
tot evoluciona... no?

HoLaaa!!!
Te deixat un comentari a un altre relat, però he pensat que com que aquest relat era més recent potser el llegirires avans.
M'agraden els teus relats =)!

m'agradaria coneixet.
tambè m'agradaria parla d'un tema en concret amb tu.
Em dic Esther tinc 15 anys.
Digam alguna cosa si llegeixes el comentari.
[email protected]

M'agraden els teus relats!!
ptonss!

HoooLaa torno a ser jo!!
Soc una noia jeje!
Es que escriure no es lo meu la veritat, simplement m'agrada encara que ho faci malament.... xD!
I lo de les faltes... soc mol negada amb això de l'ortografia,,, tant escriure per el msn no es bo!! xD
Un petó merci x comentar els relats!!*

M'encanta!

HooLAaaa!!
M'ha gardat moLt el teu reLat!
Penso que tot això que dius es la crua realitat, a mi em passa (tinc 15 anys). també estic sortint am un noi i encara no els hi e dit res als pares...
M'agradaria saber quans anys tens!! Penso que entens massa bé els adolescens si ets més gran! jaja
Un petó!