L'Home de les pigues

Un relat de: llbrtat_woodstock

L'home de les pigues era un home com qualsevol altre. Era alt, rabassut, amb el cabell despentinat de color negre... vaja, un home com qualsevol altre, si no fos per la quantitat de pigues que tenia per tot arreu. Pigues a la cara, pigues als ulls, pigues a la panxa, als braços, a les cames, a l'entrecuix... sí sí a l'entrecuix també!
L'home de les pigues tenia una pastisseria a la plaça del seu poble, des de generacions la seva família havia tirat endavant aquella pastisseria i s'havia fet molt famosa per tot el poble. La gent però només hi anava per veure el famós home de les pigues. Però a ell ja li estava bé, així tenia clientela.
Per el carrer l'assenyalaven amb el dit i murmuraven l'home de les pigues, l'home de les pigues!'. Més d'una vegada l'havien trucat per oferir-li diners per sortir a la televisió o per contractar-lo en algun lloc, però ell sempre havia estat fidel a la seva pastisseria i als seus ideals, que deien que les seves pigues no li canviarien la vida.
Però un dia al seu poble va arribar un nou inquilí. Era un home, qui tothom anomenava l'home dels pèls. Hauria passat desapercebut a qualsevol altre poble si no fos per la gran quantitat de pèls i de pèls que tenia per tot el cos. Pèl a la panxa, pèl als braços, pèl a les cames, i segons deien els més savis del poble, fins i tot pel a l'entrecuix! Es veu que la família d'aquest home des de generacions havia tirat endavant un negoci ambulant de pastetes artesanes. I ara que s'havia mort el seu pare havia decidit començar amb el negoci a un altre poble. El nou negoci es va fer famós ràpidament i la pastisseria de l'home de les pigues va perdre tota la clientela.
L'home de les pigues estava preocupat, la pastisseria era tot el que ell tenia en aquest món, i sense clients no valia la pena. Com que no tenia diners, ja que amb la pastisseria no feia fortuna, va decidir trucar a algun d'aquells homes que treballaven per la televisió que tants cops l'havien trucat per anar al seu programa. Així ho va fer, i al cap de poc ja s'havia fet famós i rebia centenars de trucades de cadenes de televisió de tot el món per acudir i. S'havia fet ric i famós en qüestió de setmanes. Va decidir tancar la pastisseria. L'únic que li importava era que les seves pigues estiguessin en perfecte estat. Sortia a revistes, a televisions, per el carrer li demanaven autògrafs i fotografies... La fama li va pujar al cap.
Però un dia, en llevar-se es va adonar que les pigues li havien desaparegut! No podia ser, no s'ho creia! Ell era l'home de les pigues, no podia ser l'home de les pigues sense les seves pigues! Va anar al metge, li van dir que no s'hi podia fer res, que s'havia quedat sense pigues. Aquella mateixa tarda tenia una entrevista a la televisió, que faria ara? Resignar-se, va trucar a la cadena i els hi va dir que li havien desaparegut les pigues, però que ell continuava sent el mateix de sempre i que li podien fer l'entrevista igual. L'home de les pigues sense pigues no val res, això es el que li van contestar a la cadena. I així a totes les altres. Ara les cadenes s'havien buidat de l'home de les pigues, i s'havien omplert de l'home dels pèls.
L'home de les pigues va tornar a obrir la pastisseria arrepentit d'haver-la tancat temps enrera, i els clients de sempre i tornaven ja que l'home dels pèls havia tancat el negoci perquè la fama li havia pujat al cap. L'home de les pigues però notava que li faltava alguna cosa. I la gent que anava a comprar això o notava, se'l veia moix, trist, no era el mateix home sense les pigues. Un bon dia un petit vailet del poble va anar a comprar una rajola de xocolata a la seva pastisseria, i just quan marxava va dir:
- Crec que les seves pigues han marxat perquè l'han deixat d'estimar, perquè lo únic que li importava eren els diners. Els hi ha de demostrar que no es això el que li importa de veritat si no que també s'estima a vostè mateix sense les pigues i els diners.
I l'home de les pigues així ho va fer. A la pastisseria intentava atendre als clients lo més anima't possible, però les pigues no tornaven.
Un dia va decidir anar a veure l'home dels pèls. Ara s'havia fet famós i ric i l'únic que li importava eren els seus estimats pèls. Però com tot, es va acabar.
-Hola, perdoni, l'home dels pèls?- va dir l'home de les pigues.
-Sí, sóc jo encara que no ho semblo. Avui me llevat i de cop i volta m'han desaparegut els pèls. I vostè qui es?
-No te importància, qui sóc... lo important es que els seus pèls no tornaran a menys que els demostri que són alguna cosa més per vostè que simples pèls. Son la vostra vida, i sense ells no pot viure però ha fet que se'n vagin perquè els ha tractat com una atracció de fira. Ha d'aprendre a estimar-se a vostè mateix amb pèls o sense, ja que és vostè qui és important no vostè amb pèls incloits. M'entén? El que pretenien els seus pèls era deixar-li clar que és igual d'important i de bona persona amb ells que sense. Quan se'n adoni d'això tornaran.
-...
-Es clar! Això es el que pretenien les meves pigues! Que me'n adonés que sense elles també sóc important, que no se'm te que jutjar per el que veuen de mi si no per com sóc realment!
De cop, una piga li va aparèixer al braç, i una altra i una altra, fins que ja tornava a ser el d'avanç!
Des d'aleshores la seva pastisseria va funcionar millor que mai, i la gent el valorava més i no només es fixava en les seves pigues. Inclòs va fer un bon amic al poble, no recordo el seu nom, només ser que la gent li deia l'home de les berrugues...

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de llbrtat_woodstock

llbrtat_woodstock

4 Relats

7 Comentaris

3775 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
*...No miris mai enrrera, tens un llarg camí per fer d'avant teu...*
*Sempre endavant...*