Simplement....un somni

Perduda en el meu món, només hi som tu i jo.

Però tu estàs distant, et sento sí..., però lluny.

Et necessito.. et necessito perquè t'estimo, i t'espero..però mai arribes..i t'estimo..

I et torno a sentir..però aquesta vegada més a prop meu...

I sento la teva escalfor damunt la meva pell..

Sento el batec del teu cor que trenca el silenci del somni...del meu somni.

De sobte t'en vas, has desaparegut...

I et cerco, i corro, i fujo de la foscor que em terroritza, d'aquesta foscor que no em deixa veure't.. d'aquesta foscor que cada vegada em fa més por...

I caic.. i em torno a aixecar..cada vegada em costa més respirar, cada vegada em costa més trobar el mateix camí per on has marxat...

I m'ofego..i ja no tinc forces...em sento dèbil...i caic una altra vegada...

I les meves esperances de trobar-te es van apagant...

Com els batecs del teu cor que pràcticament són nuls i que quasi bé ja ni sento.. com l'ausència de la teva presència sobre la meva pell..com el teu alè que em feia respirar..

I amb el silenci complet, ara sí, del teu cor, amb les paraules que calles, amb l'ausència de la teva presència...moro.

I em desperto...

Però com sempre...

Tu no ni ets...