Ho sento molt...que més podria dir.

Cuida't.

Hi ha moments en que tots em volgut marxar... Jo ho vaig fer, ara fa quatre anys que visc a Madrid...i si he de dir la veritat, si tornés enrere no ho faria, no xq no tingui coses bones, però penso que ningú no ens tindria que "fer marxar" del llocs que ens estimem. Cada vegada que vaig a BCN, i agafo l'avió per tornar no puc deixar de plorar...

Un peto!!!

Hola Xisca,

Saps, jo ara fa quatre anys que visc a Madrid, més exactament a
Vallecas, agafo tots els dies el rodalies per anar a treballar, per
sort aquella setmana dels atemptats estava de vacances aquí a BCN (com
ara), però llegint el teu relat, m'has fet recordar, el que vaig sentir
en trucar-me el meu xicot, i dir-me lo que allà estava passant, no
decidia a qui trucar primer, també vaig pensar agafar el primer avió
que sortís...Molts sentiments trobats en pocs segons, lo cert es que
vaig acabar al llit dels meus pares, feta una piloteta entre ells dos.
Aquest va ser per mi el teu "barracó".

Crec que ho descrius força bé.

Una abraçada.

Laura G

Llegir els teus relats es tot un plaer.

Molt bo.

Laura G

Hola Queca!

T'he llegit molts cops, encara que mai t'havia comentat...però aquesta vegada estic tant d'acord amb tú, que no m'he volgut deixar el comentari.

Gràcies per escriure!

Laura G

Hola!!
Feïa temps que no t'escribia, "sorry".
M'agrada molt aquest relat, em sento identificada amb aquest sentiment, llàstima que de vegades no sapiguem aplicar-ho...
Espero que segueixis escribint aqui molt temps , per que encara q de vegades estigui un temps sense dir res, sempre busco els teus relats per veure'ls.
Un petonas!!

Hola a tots.
No acostumo a opinar sobre els escrits, perquè no es pot dir que jo escrigui gaire bé...però crec que la "pajaritos" (potser per la seva edat) no ha comprés el que volia dir l'escrit de la Tiamat, i per això ha fet un comentari tan "desafortunat";de tota manera li recomanaria que la darrera vegada torni a llegir el text, abans de fer un comentari com aquest, i que encara que no li agradi,moderi les seves paraules.
Dit això, m'agradaria afegir, que tan de bo tothom recordés coses com les que aquí descriu la Tiamat, quan deixa de tenir escrúpols, i només pensa en si mateix i els seus interessos.
Una abraçada Laura!

Em sembla que els teus relats estan força bé, són autèntics, i ja queda poca gent que tingui valor a escriure tan clarament sobre alguns sentiments.
Et vaig fer un comentàri al 'forum' el dia 22, i no se si ho hauràs llegit...
Una abraçada ben forta!!

Em sembla que els teus relats estan força bé, són autèntics, i ja queda poca gent que tingui valor a escriure tan clarament sobre alguns sentiments.
Et vaig fer un comentàri al 'forum' el dia 22, i no se si ho hauràs llegit...
Una abraçada ben forta!!

Si això es semieròtic, deu meu!! el dia que escriguis algo eròtic, no vull sapiguer com serà...A mi m'ha semblat eròtic del tot, per molt educat, això sí.
A veure quan publiques altre d'aquests...

Si això es semieròtic, deu meu!! el dia que escriguis algo eròtic, no vull sapiguer com serà...A mi m'ha semblat eròtic del tot, per molt educat, això sí.
A veure quan publiques altre d'aquests...