Follem?

Quan portem més o menys deu minuts de moviments bruscos sobre el llit, comença a emetre una mena de xiscles que es barregen amb esbufecs. Encara que la meva experiència sexual no és digne ni d'un trist tercer premi local, he sentit suficients sons de plaer com per poder classificar-los, però aquell és diferent. Fa la sensació que està posseïda pel diable. Per uns moments em sembla que fins i tot posa els ulls en blanc i si ha de parlar potser ho farà en llatí al revés o ves a saber com. Després es posa a cridar de tal forma que haig de tapar-li boca amb les mans. Som a ple agost i la finestres de l'habitació que dóna a un trist celobert estan obertes de bat a bat. Abans que es posés a xisclar se sentia de fons una televisió o una ràdio d'alguna veïna. El fet però és que aquells sorolls m'exciten de ple i tinc la sensació que estic fotent el clau de la meva vida. Els seus cabells negres es troben escampats damunt el coixí blanc com un ventall, els llavis gruixuts es van tancant i obrint entre so i so; els pits se li mouen a un ritme constant però alhora intermitent, segons els meus moviments i la seva respiració. Suem. I la suor dóna un toc brillant a la pell torrada pel sol de la Costa Brava o, qui sap, pel de la Barceloneta o qualsevol altre lloc costaner. Poc en sé d'ella i en aquells instants poc m'importa. I aquella panxa! Ostres aquella panxa llisa i ben feta que tants petons i llepades havia patit per culpa meva feia uns minuts! Les cames, una mica massa primes, em fan pressió a la cintura però no és dolor precisament. Una gota de la meva suor cau sobre el ventre morè i veure-la desplaçar-se pel melic és massa.

Em demana que no em corri encara. Alenteixo el ritme, de fet em deturo i estem una estona sense batzegades. Només em moc intentant fer cercles petits, havia sentit en una pel·lícula dolenta que això els agrada, a les dones. Ella torna a tenir una expressió normal i somriu, el diable s'ha calmat. Les dents semblen més blanques contra el color de la pell fosca. No puc evitar-ho i li faig un petó, no un d'aquells amb llengua que sembla que t'hagis de clavar a la parella o mossegar-la, un petó suau, melós.

Canviem de posició, ella al damunt. I a contrallum (és de dia, més o menys les sis de la tarda i la finestra li dóna l'esquena ara mateix) tota la seva silueta se m'assimila com a perfecte i vull concentrar-m'hi. Però no em dóna temps, s'inclina per mossegar-me el lòbul de l'orella, una de les coses que més m'encanten, m'exciten, em complauen i em fan vibrar, i de nou més atacs de possessió diabòlica que enfonsen el matalàs i fan grinyolar les molles del llit.

"Correm-nos junts", diu amb una veu tant trencada que m'espanta. Desitjo coincidir amb ella en el moment de l'orgasme, més per com va succeint tot que no per recordar la meva última parella, amb qui els orgasmes simultanis eren més que improbables. Què deu estar fent la Carme, ara? Follar com jo no, segur. Prou, fora aquest pensament i mira el que tens davant, burro. I en mirar-la, pressió dels llavis, ulls clucs, respiració pel nas estilitzat, sorollosa, em comença a venir. I quan es posa a cridar de nou tota concentració se'n va en orris i tinc un orgasme collonut. Potser perquè feia dos mesos que no follava, potser perquè no ho havia fet mai amb una noia que físicament estigués com ella, quasi perfecte (cames massa primes), potser perquè jo m'ho vull creure i ja està. S'estira al meu costat, somrient i suant i jo em trec el preservatiu, que ara és un plàstic repugnant. S'està una estona ajaguda, quieta, amb el somriure de dents blanques i la mà a la panxa (aquella panxa!) i les cames estirades i respirant. Mira el sostre. No sé si espero que digui alguna cosa com: ha estat la hòstia, o no. Em ve el cap aquella estadística que diu que un 90% de les dones fingeixen (elles s'ho perden si no volen dir-nos com fer que deixin de fingir, penso en aquell moment). Sempre m'ha agradat considerar-me un bon amant, totes les dones amb les que ho he fet han volgut repetir. Jo també, menys una vegada, amb la Brígida. Quan m'aixeco a llençar el condó em surt una mitja rialla infantil i estúpida però humana: tant de bo la Carme sabés que acabo de follar i es morís de ràbia i de tot. Tiro el plàstic moll i brut a la paperera després de fer-hi un nus, agafo l'aigua de la nevera i torno a l'habitació. Ara ella és incorporada, fumant. Encenc una cigarreta al seu costat i me la miro.

Em demana que la toqui, no cal que m'ho digui més cops. Passo la mà lentament pels turmells, pujo per les cames primes, morenes, poc a poc. Les cuixes, que no estan tan fresques com el primer cop es mouen una mica, m'obre el sexe. Però me'l salto i amb els dits acaricio el seu ventre (aquell ventre!) i ella comença a respirar més fort, més pausat. Torno a estar calent. Els pits, ara un. Ara l'altre. Apago la cigarreta i li faig petons, al coll, als pits, al ventre...

- Follem? -pregunta ella per segona vegada aquesta tarda.

Aquest cop és més brut, si és que el sexe pot ser brut, s'acosta més a fornicar que a follar i queda anys llum de fer l'amor, si es que no és tot el mateix. Després de les llepades, petons als sexes respectius i inicis de masturbacions, follem. Primer de costat, després ella al damunt, després ella de genolls. I noto que al celobert es fa un silenci veïnal quan ella es posa a cridar de forma molt més exagerada que abans i s'ha de controlar aixafant la cara contra el coixí xop. Els llençols s'arrapen als nostres cossos per la mateixa suor. La tinc d'esquena però no li veig la cua de diable. Es menjarà el coixí si segueix així. "Concentra't idiota!" em dic a mi mateix. I són els sorolls més que res el que m'ajuda a acabar per segon cop aquella tarda. Ha estat un clau més llarg, més costós al ser encara recent l'anterior. Però a la meva autoestima això li és igual, està pels núvols ara mateix. Silenci. Em tremolen una mica les cames, estic petat, rebentat, cansat... Feliç.

Quan torno de deixar el condó a la paperera ella està d'esquena. El seu cul em fa tancar els ulls per no tenir un atac i voler posar-m'hi de nou, primer descansem una estona, penso. Després potser ens donem els telèfons i aquelles coses, potser és la dona de la meva vida i no el clau de la meva vida. He anat a la tenda de llibres de segona mà per veure si la trobava, l'he trobat i hem xerrat fent un cafè i al cap d'una estona érem a casa meva ullant la petita biblioteca fins que ella m'ha mirat i ha dit:

- Follem?

I jo he somrigut com un ximple i he contestat que d'acord, com si m'hagués preguntat quin temps feia i jo hagués dit que plovia. Sempre he somniat en enamorar-me d'una noia en una llibreria, però les he conegut a la universitat, a la feina, amigues d'amigues o d'amics en bars o restaurants... I potser ara n'estic enamorat, encara que fa només unes hores que la conec. "No, home, no. Què n'has d'estar enamorat!". I la Carme deu estar a dues veles, doncs no és tan maca com em semblava quan estàvem junts i d'ella sí en vaig estar enamorat, com un imbècil... I jo mira amb qui acabo de fer-ho dos cops, i això que ella em va menysprear... Perquè és una noia molt ben feta i que es deu vigilar la figura, tota aquesta figura que ara s'està de panxa avall, mirant-me i que somriu i em pregunta per tercer cop aquell vespre:

- Follem?