Desamor

Un relat de: Laura Gomez

Em dius que m'estimes, i jo em quedo en silenci,
la meva llengua no vol pronunciar aquestes paraules,
o al menys, no cap a tu;
sembla que tingui un munt de sorra a la boca,

Però ja no només es això;
els meus ulls tampoc no et volen veure,
i fugen cap un altre costat,
sense saber ben bé cap a on.

La meva pell no et vol tocar,
i quan tu la toques es queda impertorbable,
com si ja no pogués sentir res.

Només es el meu cor el que encara guarda records,
i batega, sense saber ben be la raó,
demanant-se el perquè del desamor.


Comentaris

  • Queca | 23-09-2005

    És molt dur aquest sentiment de desamor, la sensació de brutícia, de mentida, de buit, de perdua de temps... tot en general sembla que no et deixi seguir endavant, però es pot fer, i més si comptes amb algú al costat per ajudar-te, ja siguin amics o la família matiexa.
    Un petó i cuida't nina!

  • Diria bufff...[Ofensiu]
    Equinozio | 08-09-2005

    .. però em quedaria curta amb aquest poema, on el desamor es veu a cada linia.

    Respiro fons i llegeixo un titol que fa mal, desamor.

    M'ha agradat molt.

    Equinozio

l´Autor

Laura Gomez

6 Relats

11 Comentaris

10982 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71