M'espanta, no puc, no se com

Un relat de: Laura Gomez

Voldria veure per un foradet la meva vida amb les dues alternatives, saber si estic equivocada seguint el mateix camí en el qual ja he ensopegat tantes vegades o si per contra he de seguir posant-me dempeus vegada rera vegada. Altra opció és el retorn a un món ara ple d'incerteses, un món cada dia més desconegut per a mi, en el qual un dia vaig tenir moments meravellosos, però per desgràcia ja llunyans.

Tot era bonic en el primer camí fins que va ser passant el temps, les tempestes i els camps escarpats, han rovellat i esgavellat els engranatges d'aquest carro. Això fa que em faci por seguir avançant... que esperança hi ha per a un carro vell i rovellat?

Al segon camí vaig entrellucar paratges meravellosos, gairebé paradisíacs, amb bonics prats en els quals reposar i frondosos arbres plens de delicioses fruites per a alimentar-me. Un lloc en el qual la vida semblava senzilla i agradable... que pot tenir de dolent un lloc així?

Ara que ha passat el temps el primer camí ja és conegut per a mi, i m'he adaptat als seus abruptes terrens i el seu intempestiu clima.

El segon em va convidar a gaudir de la seva calidesa en nombroses ocasions i jo les vaig deixar passar totes, esperant un sol que no arriba en el primer. Em demano si encara segueix lluint el sol per a mi en ell, o si per contra va decidir cedir la meva oportunitat a algú que l'aprofités millor...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Laura Gomez

6 Relats

11 Comentaris

10562 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71