que li donen les gràcies a la Vida de cada insntant que ens permet. Tant de les alegries com del desencisos. Tot és Vida, com dius per creixer, per èsser més nosaltres mateixos de cada dia. M'ha encantat la musicalitat dels teus mots, que sent que transcrius uns sentiments universals.
Gràcies per aquest poema .
Et seguiré llegint , ja que crec que aquesta semana et toca el Coment.
Una forta aferrada pel coll.
Josep-Keops

Entranyable que ens hagis dedicat aquest preciós poema. On la felicitat dius que és troba amb les petites coses, amb els sentiments més nets, i tens tota la raó del món. Com també crea felicitat el que tu ens ho hagis dedicat a mi i a la trole, que per cert esta contentissima i t'envia una forta aferrada pel coll i una besada molt gran.
La veritat és que no costa gaire repartir una mica de felicitat i harmonia, tot és posar-s'hi.

Be , una besada i segueix escrivint aquests relats tan macos i tan sentis

Josep-Keops Ben Iesha

d'una espera malgrat et faci por el fet de retrobar-lo.
La sensació de soledat la desrius perfectament, trob que està molt ben desenvolupat.
No et coneixia, i avui recercant a l'arxiu d'autors he vist el teu nom, i mira casualitat (si és que realment n'existeixen) , és el títol d'un dels meus darrers poemes dedicat a Ramón Sampedro, i que és titula "Mar endins".
Per cert, et faig una proposta pel títol del teu relat
"estimant un record".
Una aferrada i t'aniré llegint
Keops ben Iesha