que li donen les gràcies a la Vida de cada insntant que ens permet. Tant de les alegries com del desencisos. Tot és Vida, com dius per creixer, per èsser més nosaltres mateixos de cada dia. M'ha encantat la musicalitat dels teus mots, que sent que transcrius uns sentiments universals.
Gràcies per aquest poema .
Et seguiré llegint , ja que crec que aquesta semana et toca el Coment.
Una forta aferrada pel coll.
Josep-Keops

d'una espera malgrat et faci por el fet de retrobar-lo.
La sensació de soledat la desrius perfectament, trob que està molt ben desenvolupat.
No et coneixia, i avui recercant a l'arxiu d'autors he vist el teu nom, i mira casualitat (si és que realment n'existeixen) , és el títol d'un dels meus darrers poemes dedicat a Ramón Sampedro, i que és titula "Mar endins".
Per cert, et faig una proposta pel títol del teu relat
"estimant un record".
Una aferrada i t'aniré llegint
Keops ben Iesha