Joan,
no puc evitar comentar i valorar aquest nou poema teu, preciós i suggerent, com tots els altres.
Sí, jo també he imaginat algun cop la discussió dialèctica entre la mort i la vida, i la he imaginat tal i com tu la descrius! La mort, maliciosa i temptadora, que proposa la solució definitiva als problemes temporals. La vida, esperançada i pràctica, que ens ofereix les regnes per deixar-se guiar. cap al desconegut...

M'encanten les últimes línies. "Dóna-li una oportunitat, sempre, una més!". Aferra't a aquestes paraules teves i dóna't tantes oportunitats com et calguin!

Et segueixo, amb discreció, a través dels teus poemes, que per a tu són teràpia, castell i obra d'art al mateix temps.
Des del fred incipient de Lleida t'envio una càlida abraçada.
Joan Carles