bàsicament cal poseir cert grau de bogeria per aixecar-te amb un somriure sabent tot allò que t'espera, però potser es aquesta bogeria la que et fa diferent d'aquells que et veuen com a boja i l'inmens poder de sentir-te be sent diferent.

Un petonas d'un altre sonat que tomba per aquí.

Somriu arrogant i orgullosa al sol i al dia, en aquest mati de bogeria i no acluquis els ulls ni el cap , que es allò que esperen al teu voltant.

és allò que sentim molts obrers quan provem de deixar la pell sense la negror que refem.

Orgull de classe.

Jordi.

Hola Carles com anem? espero que prou bè, em vaig assabentar del premi que et varen donar a Gandia i per això et felicito per que s'ho val i tu tambè, i abanda et cal, el recull ja el vaig llegir i un cop publicat ja tindrà un raco a l'estant de casa, res mes ,fins aviat .

Per cert al febrer ampliem familia.

Salut Carles i una abraçada a en Joan.

Jordi.

això, jo faré una barbacoa dia rera dia de mots i t'ajudaré a cremar allò que ens fa tanta i tanta nosa.
Salut Pep.

...et dic adèu ni bon viatge, nomes feliç retorn a casa, a allò que tu vulguis i anomenis casa.

salut!

sempre m'han agradat aquests tipus de poemes a tall de diccionari/entrevista per tal de donar la visió personal d'allò mes quotidia.

un relat molt bo que a l'hora ens vol dir moltes coses i curt com a mi m'agraden.
Apa salut!!

poetes, som un poble sense tren.

anomenat els meus filosofs, per que per a mi son filosofs de la manera de viure, sobretot l'estelles i en Blai, discrepo amb en marti Pol pero be, bon relat.

Apa salut!

Doncs jo hi trobo sentit, potser de manera erronia pero hi trobo i curt com a mi m'agraden, de la mateixa manera que no crec en la sort, tampoc crec en l'atzar per que si, vull dir que aquest mots surten per un cultiu literari, un sistema de dubtar en la teva intel.ligència conbatent, no ho se potser m'enrrotllo molt pero be, es aixi.

Apa salut!

Com no un altre cop no coincidim, a mi m'agrada molt Antònia Font, potser molt tampoc , però pens que sa música de ses illes es prou bona i jo diumenge salat vaig vere aquest reportatge per sa televisió espanyola 2, tot i que accepte, que son una mica pedants, en ses meu parer.

Aquestes ultimes lineas son per la Conxa aquesta Forteza, per a veure si el proper relat que vulgui llegir d'en Carles hi escrigui un comentari del relat i no pas tot això que diu.

Salutacions Carles, em sap greu però diumenge no vaig poder venir a la fornal de segur que s'ho valia.

horror el fet de cada dia ,els mateixos, tots els dies no nomes la mateixa gent pels mateixos carrers i allò que ens empeny a dir que volem marxar d'aqui, però quin horror de sentiment que et lliga a aquests carrers, a aquesta gent que condonem aquest horror que ho deixa de ser.

B ona descripció.

Tu et fixes molt en l'estructura dels versos i esta molt be, però jo em fixo molt en les imatges que m'ofereixen els poemes i aquest em deixa ben situat, boi com si fos el meu dia.

Salut i una abraçada.

no se que dir, precios, brillant!! i molt dur.

una abraçada ben forta.

Salut i revolta!!

Sense mares no hi ha revolució!!.

hi havia en aquesta plana paraules com les teves. m'agrada l'estelles i m'agrada aquest relat tan suggerent.

jordi.

tot sovint tinc por de mi mateix, i mes encara quan la panxa i el cor no van a l'hora.

Una bona intro per un bon poema i curt com a mi m'agraden.