Nomès un vers

Ara no voldria rubricar un poema,
ni cap poesia en petites dosis d'hipoquesia,
voldria només fer un vers,
un vers que et despertes,
lluny de draps esgrogeïts,
de morts que fan olor a flors
i aquells que nomes cerquen raons pe enfadar-se,
jo no soc aquell,
res mes lluny d'esser aquest
que dubta com tu
que no es desperta en el mateix ras
i arronsa el nas a cops de pensar.

Un vers...
un vers que no faré.

Però son teves les mans que es fan mal,
son teus els pantalons que s'embruten
i hi ets tu sota aquell davantal que pren vida.

Vius en un somni, que a cops et despertarà,
en una mentida, que a poca a poc
t'han anat disfressant,
amb falsos amiguismes
i has acabat tragant.