Una precària llibertat

Que cada un de nosaltres
mesuri la seva pròpia llibertat,
delimiti l'ombra de les seves quatre parets,
abans d'assumir com a pròpia
una fictícia llibertat.

Que mesuri la seva solidaritat
a mida de les seves necessitats,
que dos, son dos, aquí i enlloc.

Que ningú senti com a pròpia
una llibertat imposada,
un límit disfressat,
i cap suor regalada
a aquell que segueix limitant-la.

(...)

He tornat, he tornat
a aquell racó ínfim
que m'ofereix la meva
precària llibertat,
he marxat que era fosc,
i he tornat de nit.
assumiré sens més, sobreviure,
que en cap dels casos serà viure.

Tenim a les nostres mans
el deute moral
i la responsabilitat històrica
d'assolir, situar al llindar que li pertoca,
les classes obreres populars.