Transtorn per dèficit d'atenció

Un relat de: Jere Soler G

Reprenc el viarany costerut que s'enfila enllà del polígon. M'ofega la sentor de colònia dels meus cabells xops; la mare sempre em fa el mateix. Torno a mirar les xemeneies grises, que enlairen volves d'un fum negre sota el cel ennuvolat de setembre. Comença a fer fresca. Els dies són més curts. Em torno a avorrir. M'enfilo a una farola per a vèncer el tedi que em comença a dominar i que m'espanta. Salto, corro, arribo esbufegant a la porta de l'escola.
-La boja! Ja ha arribat la boja!
-Què faríem sense ella?
-Sí; quines classes més avorrides, si no hi fos.
No saben, però que torno a fer primer. Ja se n'adonaran quan no em vegin a l'aula. Em dirigeixo a la mateixa porta del curs anterior. Que petits que són els meus companys. No em diuen res.
La Fina, la tutora, entra a l'aula; i quan em veu arrufa les celles.
-Molt de compte aquest any, eh... que no te'n passaré ni una! M'has sentit? No estic disposada a acabar malalta per culpa teva.
-Jo també m'alegro de veure't, Fina. -li dic; i sé que s'encrespa per dins, però que s'està d'explotar.
A l'hora del patí m'ajunto amb els de l'any passat. En Pere m'agafa l'entrepà i comença a córrer. L'encalço i li vento una hòstia. M'hi assec a sobre. Després esmicolo la llesca i li vaig ficant brins de pa a la boca. El professor de guàrdia s'apropa corrents i m'escridassa. M'aixeco amb les mans enlaire, i el cel encapotat per damunt del pati encara no es decideix a convertir-se en pluja; s'aguanta en aquesta grisor que ni peta ni fuig, i jo em floreixo.
Les classes de després no les aguanto, no puc; l'avorriment em ratlla, i ningú no sap fins a quin punt. Em distrec foradant el pupitre; em posen una falta. M'aixeco i m'acosto a la finestra; em fan fora de classe.
Truquen al meu pare. Puc sentir les explicacions del conserge, que, amb veu d'abatut i bones paraules, li explica quina merda de filla té.
I encara no plou.

Comentaris

  • Molt bon relat[Ofensiu]
    Rita O'Neal | 03-05-2008 | Valoració: 10

    Parles d'una realitat que ens trobem a la societat i, encara que a les escoles ja no es tracti així a un alumne amb certes necessitats educatives, la gent no té prou empatia per conèixer el que pateixen aquestes persones.
    M'ha agradat molt com has exposat aquest fet.

  • M'ha emocionat. [Ofensiu]
    - | 03-05-2008 | Valoració: 10

    Potser l'emoció no és precisament el sentiment que esperaves despertar amb aquest relat però, saps què?, poques vegades he aconseguit imaginar-me quina mena de dificultats troba el meu fill en el seu dia a dia. I això que la psicòloga fa anys que ho intenta…Es nota que saps de què parles.

    Sempre em sorprèn quan algú es capaç de descriure-me'l sense conèixer-lo...

    No és gens fàcil (al menys per mi), entendre, i acceptar, que té aquest problema, perquè físicament no es nota res…i, de tant en tant, he de fer un esforç per recordar que la seva actitud i la seva voluntat poden anar per camins diferents..., però costa...!

    Gràcies per haver-lo escrit. L'hauré de llegir sovint.

  • Molt ben descrit[Ofensiu]
    Naiade | 08-10-2007 | Valoració: 10

    M'agrada com saps posar-te dins la ment de la nena. Descrius un tema molt comú avui en dia, és trist veure que encara en molts casos no és detecti a temps.
    Bon relat de denuncia.

    Salutacions
    Naiade

  • gypsy | 08-10-2007 | Valoració: 10

    Que trista la història!, quanta incomprensió! i la comunicació entre les persones?, de vegades un trastorn d'aquest tipus pot arruïnar la vida d'una persona, per no rebre l'ajut necessari.

    El personatge de la nena o noia està molt ben retratat, passa d'un tema a un altre amb una facilitat impactant, de manera que és fàcil d'imaginar la seva ment dispersa i la manca de concentració necessària per poder aprovar i treure profit de les assignatures a l'escola. I el més terrible, aquesta sensació que s'avorreix, pobra. És molt dramàtic i el pare amb el conserge també.

    Un tema profund que sovint és té com de menys, quan per la família que ho pateix ha de ser un daltabaix, no poder oferir al teu fill el més important, l'amor pel coneixement dels avantpassats, la inquietud de voler aprendre, de créixer com a individu gràcies al que rebem a l'escola i a la cultura en general.

    Una abraçada!

  • Quin mal rotllo interior m'ha deixat el relat![Ofensiu]
    Ligeia | 30-09-2007

    I és quelcom positiu, ja que està tan ben escrit (i descrit) que m'ha tocat la fibra.
    A més, l'he llegit en un descanset de correcció entre fitxa i fitxa de restes. Desesperada pels resultats, em preguntava com podia ser que després d'explicar-ho cent vegades encara algú no m'hagués entès i en aixecar la vista cap al relat em trobo amb aquesta història...
    En resum, que m'ha agradat molt.

    Encantada de llegir-te!

  • Gran relat per a un repte[Ofensiu]
    Nubada | 29-09-2007

    Com m'agrada veure publicats els relats del repte! Segueixo pensant que és un gran relat i que mereixia ser el guanyador. Aquí ve el comentari que vaig penjar al fòrum:

    "Un títol que deixa ben clar quin trastorn pateix la nena protagonista. Al llarg del relat ja no esmentes més el títol, però vas definint des de les vivències de la nena, com qui no vol la cosa, els símptomes del trastorn per dèficit d'atenció (TDAH): dificultat de mantenir l'atenció, hiperactivitat, impulsivitat...

    "Molt bé, Jeremias, amb un relat molt ben escrit has tocat un bon tema per a un debat pedagògic. El TDAH és neurològic, amb una base genètica, per tant, la nena (la boja!) no hi pot fer res si no és amb l'ajuda del seu entorn, però ella no percep al seu voltant res que l'ajudi a entendre què li passa. La mestre la intimida i la culpabilitza, els companys la provoquen, el professor l'escridassa, les classes són avorrides i desmotivadores...

    "M'ha agradat la figura del conserge, me l'imagino d'aquelles bones persones que coneixen un per un tots els nens de l'escola, carregat de paciència, a qui li han encolomat la trucada i que, abatut però amb bones paraules, parla amb el pare. La nena, en canvi, només percep la merda de filla que és i espera que passi alguna cosa diferent, com ara que plogui, però la grisor (la del cel i la seva, que ben trobat!) ni peta ni fuig.

  • Et felicito[Ofensiu]
    drizzle | 28-09-2007

    Et felicito per com has aconseguit posar-te a la pell d'aquesta nena. Vist des de dins, la història es veu molt diferent.

  • Relat de gran utilitat[Ofensiu]
    Jordi Droguet Xirau | 28-09-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat el teu relat perquè t'has posat, molt encertadament, en la pell d'una nena que pateix un trastorn greu que si no es tracta pot derivar cap a un trastorn bipolar que, com se sap, és una malatia crònica i molt seriosa.
    Crec que la teva breu narració és molt útil per comprendre la psicologia dels nens hiperactius i amb dèficit d'atenció i la seva relació forassenyada i conflictiva amb el món que els envolta.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jere Soler G

Jere Soler G

177 Relats

781 Comentaris

245565 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant; i estic una mica més diversificat.

Tinc un canal de YouTube de cançons:

... CANÇONS

I un altre de curts:

... CURTS

També tinc un blog que està a punt de fer deu anys:

...:-))) : NUESA LITERÀRIA


I pel que fa als relats escrits per aquí, et puc recomanar:

... : Conte vienès

... : Mort del Sol

... : Ben endins de tots dos

... : La noia de la residència de les muntanyes