Jardins d'incandescents camèlies

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

S'endinsa una llança
Al ventre de les ones,
La posta de sol és un tret
Al clatell de la tarda.

S'obre la capsa de les quimeres
I el foc consumeix
Les estones, condemnades
Per bruixes.

Aparcada queda la raó,
A través d'un tel d'inèrcia,
El món gira amb reticència
I de tant en tant, s'acaba.

Amb les mans lligades a l'esquena,
Embadalida dibuixes
Jardins d'incandescents camèlies,
Després, estripes el llenç.

I s'esquerda la paret del capvespre
Torturat d'estrelles solitàries,
Forats de bala al pit de la nit,
Ferides de perdudes guerres.

Comentaris

  • Bon poema!![Ofensiu]
    Jordi Droguet Xirau | 05-10-2007 | Valoració: 10

    És un poema que m'ha agradat molt pel seu equilibri, la seva música i la seva bellesa.

    Felicitats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: