Jardins d'incandescents camèlies

S'endinsa una llança
Al ventre de les ones,
La posta de sol és un tret
Al clatell de la tarda.

S'obre la capsa de les quimeres
I el foc consumeix
Les estones, condemnades
Per bruixes.

Aparcada queda la raó,
A través d'un tel d'inèrcia,
El món gira amb reticència
I de tant en tant, s'acaba.

Amb les mans lligades a l'esquena,
Embadalida dibuixes
Jardins d'incandescents camèlies,
Després, estripes el llenç.

I s'esquerda la paret del capvespre
Torturat d'estrelles solitàries,
Forats de bala al pit de la nit,
Ferides de perdudes guerres.