El destí

Un poema lleu, com una petjada sobre la sorra humida, però gens fràgil, ja que té una fermesa en els seus versos més forta que el que suggereixen les seves paraules.

Un poema breu, com la infància contemplada des de la maduresa, o com la permanència d'una empremta sotmesa al desgast dels elements naturals.

Per a tu, una abraçada blava, com la mar, o com la lluna en una nit estelada,
Unaquimera

amic o enemic, en funció del que ens depari. M'ha agradat el teu poema, amarat de l'aroma del mar i de pejades innocents.
Una abraçada

Faré la petjada i esperaré... amb impaciència.

VeuDeSilenci

clar i proper, com aquest de la petjada que el mar tot seguit esborrarà...
o també obscur i llunya, com el de qualsevol de nosaltres, amb por per tot el que desconeixem i que no sabem quan i com passarà...
Destí trobat, destí buscat... desconegut destí.
Un plaer llegir-te
Aprofito per enviar-te una abraçada càlida de la meva
aiguasalada

amb olor de mar, de natura.
Infantesa, petjada.
M'agrada aquest breu poema amb una música indubtable, de molt bon llegir.

petons

gypsy

Encara que sigui una mica tard, benvingut a relats.
Una abraçada.