CARTES A NINGÚ

JOANAMAR - 08-10-2006 - 474 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 1 minut

Entenc el gènere epistolar tal com si fos el bategar d'un cor. Un cor capaç de distribuir, tot relacionant sentiments, incomptables i inclassificables, batecs. T'escric; vet aquí la sístole. M'escrius, vet aquí la diàstole. Aquesta podria ser la mecànica d'un bell moviment. Potser podria, potser sí; però fa temps que això ja no és així. Tot just ara collons, ara que els mitjans són extraordinaris, és quan es fa més difícil la comunicació. Arriben, de suposats coneguts, mails que et maleeixen sinó els fas circular, o simplement no arriba res d'aquells qui sí són Algú per a mi... o arriba poqueta cosa... o sovint res que sigui personal... sí, però, una circular (moltes) que circulant corregirà, com obra d'extraordinari planxista, algun bony d'aquest planeta que fa aigües per masses forats (sembla). més