Quan jo era petita, no hi havia musics però podies trobar-hi pintors amb el seu cavallet i la seva tela. Era molt bonic.

.... he arribat al teu relat. (maleït destí)
M'he vist reflexada, m'ha vist de nou amb vint-i-un anys...he plorat amb les mateixes llàgrimes...no és fàcil trobar a faltar.

petons xiqueta