Carrer del Bisbe (1)

Un relat de: sants78

Ori deixa correr els seus dits
per les cordes.
Jordi i jo el seguim atrafegats.
Els arpegis salpiquen
a una venècia de calaveres
i pedra.
Les goles s'omplen
de Gil de Biedma.
I els ulls dels desconeguts
de joves somiant.
Dringuen monedes
i el terra s'impregna
de derrotes i blues,
mentre la nit cau
i torna el present.

Comentaris

  • Franc serra sala | 14-01-2008 | Valoració: 1

    busca el relat de Les Formigues i veuras les lectures que porta.
    jeje

  • Moments[Ofensiu]
    sants78 | 10-08-2007 | Valoració: 10

    En aquells moments tocar al mig del carrer va arribar a ser molt magic.

  • El meu estimat barri[Ofensiu]
    jo_mateixa | 20-07-2007

    Quan jo era petita, no hi havia musics però podies trobar-hi pintors amb el seu cavallet i la seva tela. Era molt bonic.

  • Un escenari, un poema.[Ofensiu]
    angie | 11-07-2007

    Una imatge ja del tot familiar. Sembla que el carrer ja no seria el mateix sense ells, oi?, formen part de l'escena, estan integrats als edificis, a l'eco de les petjades, a l'olor pròpia de la pedra i als pensaments dels que s'aturen a escoltar-los, acompanyant-los després fins que mor la darrera nota ofegada pel trànsit o per un nou escenari.

    "mentre la nit cau i torna el present", molt bé!


    angie

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

490555 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]