Ànima enamorada

Els meus ulls, àvids de tu, et cerquen. Sento el buit de la meva mirada mentre m'arrossego pels carrers. No hi ets.

Al tombar la cantonada m'ha semblat veure't. Aquesta ànsia m'ha jugat una altra mala passada... No hi ets.

Camino pels carrers xops de solitud, amb el cap cot i les mans a la butxaca. Rastrejo el perimetre com un radar i em sembla veure una pel-licula en blanc i negre, amb un mal argument.

Sóc a la deriva, entre l'amor i l'absurd, cercan-te per entre el no-res. M'assec en un banc mentre el desig poc a poc em transforma en cendra i lluito amb les meves llàgrimes.

Com una autòmata, enfilo el camí de tornada cap a casa. La meva ànima s'ha quedat al banc, asseguda a esperar-te...com cada dia. Espero que demà vulgui tornar amb mi...