Ja fa temps que ho pensava...

Però tu ho has explicat TOT.

Gairebé un secret que pot millorar considerablement la vida de molts aborrits, de rerefons infeliços.


izaak.

El teu relat és una amnea, com quan agafes aire per, tot seguit, submergir-te fins el fons del mar per veure un corall de més a prop, tornar a pujar ràpidament, i respirar per fi.

Sóc jo... (espero que m'entenguis)

izaak.

El no s'haber que dedicar és converteix en una dedicatoria, i explicar-ho es converteix, inevitablement, en una dedicatoria. :)

Genial.


izaak

Efectivament, tothom vol el que no té :)
clar exemple social...
i els dos casos son greus a llarg plaç!!
ben narrat


pd. Que en penses de "Gota d'aigua": un sobre el pas de ser nen a descobrir el difícil món dels adults...

també en aquest cas passa que, quan som nens volem ser adults, i quan som adults...



izaak

Ep!, he llegit aquest relat que m'has recomenat i m'ha recordat al que jo penso sobre l'art d'escriure.

Que tenim davant un paper en blanc, sense normes, per ecriure el que nosaltres volguem, sense premisses, podem fer el que ens dongui la gana... i tu ho has fet en aquest relat.

L'estructura és totalment DIFERENT a tot.

Genial.

Per cert, tinc 19 anys.

Has publicat algun llibre de relats? o d'alguna temàtica diferent?


Salutacions!

[email protected]

Una poesia d'adjectius...

artista de la descripció del petit detall...

però no acabo de veure la relació amb el meu relat: Història d'una obsessió

Explica-me-la siusplau :)

Amb el que si que li veig relació, és amb Guerra de mirades... aviam que et sembla ;)

Salutacions!

izaak

Bon gir, que de cop i volta, estiguin en un plató! Doncs en un principi pensava que eren al parc o qualsevol lloc.

El final també sorprén: "els següents...".

jejeje molt bo

però no crec que es puguin enamorar dues persones d'aquesta manera... fer teatre en tot cas...

Bones estimat públic! Jo sóc el yOnki, de l'equip de música jejeje, i el que no ha dit el mestre (al GerRrard jo li dic Mestre jeje), és que la nevera va patir un curtcircuit generat per la emoció que provoca la banda sonora de Braveheart i la nevera es va espatllar. Conseqüentment, el Gerard va patir igual o més calor que la resta, ja que el seu espai era molt més petit, i vam empotrar la nevera contra la paret perquè no la pogués obrir!

jejeje joke...


izaak... amb carinyo