Gota d'aigua

Un relat de: izaak

Deixo endarrere les meves amigues de la infància perquè vaig creixent. Surto tímida, traient el cap poc a poc. La llum m'enlluerna, però em dóna més confiança que la foscor, on fins ara havia estat. Així que cada cop m'atreveixo més a descobrir que hi ha en aquest mon desconegut. Ara ja sóc més fora que dins, i és en aquest moment quan me n'adono que m'espera impacientment una trinxera de punxes afilades i amagades estratègicament amb una mena de pasta de dos colors paral·lels: blanc i vermell. La trinxera descansa recolzada sobre un pal allargat de plàstic de color verd transparent i adornat amb purpurina brillant fortament subjectat per una mà innocent, el propietari de la qual, m'ensenya dotze dents mal cuidades amb excés de càries.
Però ara ja és massa tard per tornar endarrere. Com a molt em queden uns segons de vida, els quals malgasto intentant aferrar-me a l'aixeta. Quan fracasso inevitablement, dedico els últims instants abans de morir, esquitxada en mil gotetes, en pensar com n'era de feliç en la vida que portava abans, quan jugava amb les meves amigues a fluir per canals de destí incert.

Comentaris

  • Som com gotes d'aigua[Ofensiu]
    annah | 17-01-2009 | Valoració: 10

    que no poden defugir l'inevitable ,la mort.
    Quan som petits volem creixer, però al fer-nos grans veiem que no tot és tan fàcil com semblava (o ho volem veure complicat), i que inevitablement tots tenim el mateix final.
    Siguem negres o blancs, rics o pobres... som tots iguals com gotes d'aigua, amb un mateix destí.

    Una abraçada!

    Anna

  • gota a gota[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 13-11-2008 | Valoració: 10

    Jo crec, Izaak, en el poder del gota a gota.



  • Sense retorn[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-11-2008

    Vinc fins al text que m'has proposat i, després de llegir-ho unes quantes vegades, diria que el teu relat té dues lectures:
    Una és la literal, on es narra un fragment d'existència d'una gota d'aigua, que surt de l'aixeta per caure sobre un raspall...
    L'altra és la figurada o metafòrica, on la gota d'aigua representa l'infant que neix, creix, i s'enfronta al món adult, per un costat idealitzat i desitjat, per l'altre dur i sense retorn possible.
    És així?

    L'únic que podem desitjar al nen que encara que es faci gran sempre, sempre, guardi un racó per als somnis, les llegendes, els ideals, la imaginació, la poesia, la màgia, ... aquesta em sembla una bona Dedicatòria per a qualsevol persona, tingui l'edat que tingui... a tu què et sembla?

    T'envio una abraçada confiant que arribarà en bon estat al seu destí,
    Unaquimera

  • és interessant[Ofensiu]
    ANEROL | 08-11-2008 | Valoració: 9

    aquesta capacitat d'extreure un relat d'un fet nimi

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de izaak

izaak

5 Relats

17 Comentaris

5264 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Costa trobar equilibris tant perfectes com aquell tros d'horitzó en el que no es diferencia la línia de separació entre el mar i el cel... tot depén, en gran mesura, de la llum d'aquell precís instant.

I la teva llum, com és?


izaak... amb carinyo