Collons, ara mateix no estic segur de si acabo de llegir aquest relat o acabo de veure la peli en directe. Sorprenent. He quedat atrapat a la primera línia. I collons, collons, quin final!!

sempre m'ha agradat la política, és per això que m'ha divertit aquest repte. L'humor està encertat.

Seria molt perilló poder tornar enrera. La Història mai abançaria, Hi ha tantes coses a corregir, tantes!! Em sembla que més d'un aniria a visitar a altres personatges com en Hitler,
I ara que hi penso... On és aquesta màquina? La necessito!! voldria tornar enrera, tinc una amigueta a la que m'agradaria visitar 10 anys enrera. Abans que el seu camí és torces pel camí erroni. Oh necessito aquesta màquina del temps.

Heu fet amb humor i ironia, una realitat.
Qui no ha pressentit que s'equivocava en el darrer moment, i tot i així, ha tirat en davant?

Heu fet amb humor i ironia, una realitat.
Qui no ha pressentit que s'equivocava en el darrer moment, i tot i així, ha tirat en davant?

He llegit primer els comentaris, estic dacord amb el Bartra. Aquest relat es perfecte per llegir-lo en veu alta!!
Tens una admiradora molt repetitiva Gataxica, en total 3 comentaris. Això és bo.
Un relat difícil d'oblidar.

bona història David!

Fa estona que estic voltant pels relats que la editora destaca, i aquest està molt ben destacat.
Et seguiré llegint

Jo també vull un "Ambamor"...!!!!

Un relat original i que enganxa.

Molt original el fet de buscar diferentes histories dintre del mateix relat, de fet, a la mateixa hora hi havia milions de vides que van quedar trencades per sempre més.

Falta el final que tothom ja sap. Una exclamació resonant de l'enorme explosió: Booooomm!!! he, he, he...

quin patiment que li causes al pobre lector. I ell, no vol molestar!!
On és el final feliç?? Em pensava que t'agradaven! jejeje..

quasi he sentit l'olor dels llençols.

quasi he sentit l'olor dels llençols.

només és que vull FELICITAR-TE. avui és el teu aniversari, i fas una pila d'anys. si, si... que els teus lectors és pensen que ets un jovenet. no no... ets un home amb una pila d'anys. Ostres, ostres... mira que et fas gran, je, je.

ei, que no et deprimeixis, que tots ens fem uns vells!!

Et tibaré de les orelles una pila de vegades avui mateix, rumia, rumia... qui sóc?

Té una lectura molt amena, i t'ho empases d'una revolada. Faràs una segona part?