La fi d'una amistat

Un relat de: joudl

Després de quinze anys d'amistat, de complicitat, tot s'ha acabat.
Hem estat junts en els bons moments i en els dolents moments de la meva vida.
Tinc que reconèixer que vaig ser jo ara fa tres messos qui va començar a posar excuses per no sortir amb ell. Que si volia estar a soles al cinema, que si volia anar a la biblioteca per llegir la premsa. També anava a llocs expressament per no anar amb ell perquè no li agradava gens, com anar a un restaurant vegetarià o anar de botigues.
Tothom em deia que havia fet bé de tallar amb ell, fins i tot els meus pares van donar un bot d'alegria.
Recordo que quan sortíem junts, ell era el rei de la discoteca, tothom reclamava la seva presència. Espero que no es molesti però quan surto ara sense ell no l'enyoro, ans al contrari, m'alegra no veure'l al meu costat.
Però això no treu que no li estigui agraït, recordo que quan em posava nerviós ell hi era allà per calmar-me. Si volia anar a un concert, tan li feia quin grup era, s'apuntava a tot.
Sempre amb mi, durant quinze anys no ens vam separar ni un sol dia. Això em va fer recapacitar i una nit d'intimitat entre nosaltres li vaig dir què faria si jo el deixava.
"Ets el meu esclau,mai em podràs deixar" em va contestar o això es el que jo vaig escoltar.
La seva resposta va ser com una punyalada al cor, vaig percebre com els pulmons volien cridar però no tenien força.
Al dia següent em vaig llevar amb rábia continguda. Vaig fer-me un café i quan vaig entrar al saló allà hi era ell, impassible, silenciós.
M'estava desafiant. Sense moure's, sense mirar-me em deia que l'agafés, que ballés amb ell, que desitjava tenir-lo als meus llavis, que el toqués fins encendre el seu cor.
Estava a punt d'abraçar-lo, de demanar-li perdó, de suplicar un matrimoni etern, dir que l'amava tant que mai el deixaria ni un instant, però el meu subconscient es va rebel.lar i vaig escoltar com un tro al meu cap dient-me un No imperatiu.
Vaig anar a per ell, el vaig mirar amb cara de fàstic i amb tota la ràbia del món el vaig llençar per la finestra.
Fa tres mesos que vaig deixar el tabac.



Comentaris

  • m'ha portat fins aquí el títol[Ofensiu]
    Isidre | 21-10-2005

    bona història David!

  • Què bo![Ofensiu]
    Cursiva | 11-10-2005 | Valoració: 9

    No paris d'escriure, ho fas de conya. Ets breu i divertit. Els teus relats passant bé.
    Et seguiré llegint.

  • uauuuu...[Ofensiu]
    Gemma34 | 08-09-2005


    "Vaig anar a per ell, el vaig mirar amb cara de fàstic i amb tota la ràbia del món el vaig llençar per la finestra..."
    Quan parles de la finestra un ja veu que aquí passa alguna cosa. Però la següent frase ve tant de seguida que no et dóna temps de pensar.
    M'ha agradat molt.

    Gemma34