Uuuuauu... Saps que m'ha passat avui?

Un relat de: Gemma34

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

-Uuuauu... No t'ho creuràs, no t'ho creuràs. Mmmh... saps que m'ha passat avui? -li diu la Cristina a la seva millor amiga Loli a través del telèfon.
-Sembles molt eufòrica... Segur que té quelcom a veure amb l'encisador Josep...
-Eh.. eh... com ho saps? -va dir tot canviant el to de veu-.
-Tot el dia que parles d'ell. I ni tan sols us coneixeu de rés. Ni tant sols sabem si es diu Josep!. Li vam posar aquest nom perquè s'assemblava al teu veí del segon pis. Ell ni tan sols sap que existeixes!. Mai t'ha mirat amb ulls. Tu per ell ets una persona més de les que hi ha pel carrer. Si algun cop us retrobeu en algun sopar ell mai sabria que us heu creuat un munt de vegades.
-El Josep en realitat es diu Carles!! Carles, Carles. No és meravellós?
-Cristina. Per favor. Estic segura que si es digués Sergi, o Marc, o el que fos! Tu em diries igualment que és meravellós. Estàs boja per ell. Penjada al límit. Obsessionada a extrems que freguen l'impossible.
-Molt bé. Veig que no t'interessa el que t'haig de dir. Em pensava que te'n alegraries per mi. Saps de sobres que fa més de mig any que no sabia com apropar-me a ell. L'últim que volia fer era presentar-me pel morro. Era un pas que volia que fes ell. Tot era qüestió de temps. Saps...? No et creuràs rés del que ha passat avui?. Ni jo mateixa m'ho crec. I m'ha demanat de tornar-nos a retrobar per demà al matí!!. Oh... el que passa és que... té una pega. No havíem deduït en cap moment que ell era casat.
-Cristina! Vols fer el favor de tocar de peus a terra. Aquest paio l'únic que vol es passar l'estona. Deixa'l. No t'enredis més. Oblide'l...!! Està casat.
-No puc. Demà ens tornarem a veure. Es massa fort el que m'ha passat. En tota la nit, no podré dormir.
-Però per la mort de Déu. Explica'm d'una vegada el que t'ha passat avui.
-Veuràs... Jo... estava en el meu cotxe, i de cop... m'he quedat tirada en una carretera poc transitada. Sabia que el poble em quedava a prop i he decidit deixar el cotxe i anar caminant.
-No serà la carretera de les meuques?. Has anat caminat tota sola? Per què no em trucaves?
-No tenia saldo en el mòbil. Espera. No t'impacientis -va dir la Cristina al detectar el nerviosis-me de la Loli-.
-En aquelles hores, no hi havia ningú. Era l'hora que me'n anava a treballar. Faltaven deu minuts per les vuit del mati. Vaig decidir anar caminant, però quan ja portava cinc minuts caminant vaig sentir com un cotxe se m'acostava cap a mi. Jo em vaig girar. Estava disposada a treure el dit per fer "auto stop". I sense fer cap indicació de que parés per portar-me al poble, ell... el Josep... va deturar el cotxe davant meu. Era el primer cop que em somreia. Semblava tímid. En aquell moment li hagués fet un petó allà mateix. Estava guapíssim!! Oh... Loli... Tu saps com m'agrada el Josep... ai.. vull dir el Carles -la Cristina és va callar de cop. Durant uns segons és va produir un silenci incòmode.
-Cristina...? Què va passar? Et va dir rés? Vau anar a prendre un cafè?. Va.. diguem!
-Tenia el motor en marxa. Jo hi vaig pujar. De camí al poble vam parlar. Em va dir que era molt maca. I saps??
-El què?
-Em va preguntar... si jo...era nova per aquí... Em va dir que no m'havia vist mai abans. La de vegades que havia pensat que jo també li agradava...
-T'està prenent el pel. T'haurà vist una vintena de vegades cara a cara. I mai abans t'ha dit que eres "molt maca"?. Pregunta-li si camina amb una vena als ulls... ha, ha, ha -la Loli va riure una llarga estona.
-Li vaig estar explicant que estava estudiant. Que només treballava els caps de setmana per treure'm els estudis. I ell m'escoltava amb deteniment mentre conduïa cap al poble. Em va demanar si volia prendre un refresc. Ell tenia calor. I vaig acceptar. Estava boja. L'hagués nuat dins del cotxe sense miraments.
-Oh... és fantàstic. Per fi has pogut parlar amb l'home de la teva vida.
-Ell va parar el cotxe en el Bar "La Parada"... i...
-Perdona que et talli així tant bruscament... però no podia haver triat un indret més romàntic? Allò es una antre de mala mort on només hi paren els camioners. Es brut i fosc. Eeegs!
-A mi tan se me'n donava el lloc on era. L'important es que el tenia amb mi. Jo em mostrava interessant. Volia que s'adonés de la classe de dona que sóc. Que veies que jo era la seva mitja taronja. Totes les tàctiques de seducció estaven activades. I no em mostrava gens coqueta, ni sinuosa (tot i que li hagués fet l'amor sense miraments). No volia semblar una noia fàcil. Tu ja m'entens...
-Total, que es va pensar que eres una caixa plena d'informació ben documentada i es va avorrir i es va adormir, i tu vas marxar... ha, ha, ha... -la Loli va tornar a riure, fent-se la gràcia tota sola.
-Noooo... tot al contrari. Em mirava bocabadat. T'asseguro que mostrava interès en tot moment. Em va explicar que tenia dóna i un fill. Que s'estimava el seu matrimoni però no anaven gaire bé. Em va dir que li havia agradat molt de haver-me conegut, i llavors em va donar un petó a la galta. Em vaig esborronar. Jo vaig tornar-li el petó i ell me'l va tornar un altre cop. Em va posar la mà a sobre de la roba. Em va xiuxiuejar que li venia de gust d'estar en un lloc més íntim. I jo, tot i que volia semblar una dóna forta, amb caràcter... li vaig dir que jo també ho volia. Va pagar els refresc i vam pujar al Hotel. Li van donar la clau número 172 i em va agafar de la mà molt fortament. Pujavem les escales, i en cada replà m'arrepenjava a la paret per arrambar-se al meu cos. Petons i més petons. Jo estava sominat. Em vaig passigar la mà per verificar que no estava dormida. Quan vam arribar a l'habitació, el Carles va tancar la porta. I sense moure'ns de lloc em va nuar precipitadament. Reconec que en aquell moment li hagués volgut demanar que anés més a poc a poc, però em sentia tan atreta, tan humida, tan excitada per la situació que ens arrossegava a tots dos a la passió d'aquell instant... que no mi vaig negar. Em va penetrar de peu. La camisa mig treta, ell duia els pantalons arremangats, amb les sabates posades. Em va massatgejar els pits com si mai abans n'hagués vist cap. Em deia moltes coses, totes parlaven sobre el meu cos. De que mai abans havia sentit tant de desig per venir fins aquí. Em va petonejar la pell suada. Jo tampoc vaig parar de tocar-lo. Ai.. Loli... hauries d'haver vist quin cos que té. Tenia la musculatura dels braços amb tibantor. Havia de agafar el meu cos amb molta habilitat. Em va abocar a sobre del llit i es va treure tota la roba. Un botó va caure a terra. Saps que després el vaig anar a recollir? El guardo de record!. Mai abans havia fet l'amor amb aquella salvatgeria de passió. Era una barreja de ficció i realitat. Com si tot allò no m'estigués passant a mi. Ell entrava i sortia de dins meu amb cops que fregaven la meva sexualitat. No podia parar de gemegar. Jo! Que en la meva vida no he gemegat abans. Ningú m'havia fet sentir tant desitjada i a l'hora estranya. Vam intercanviar totes les postures que existeixen en el camasutra. Uff... ens vam adormir abraçats.
En cap moment li vaig dir que jo feia més de mig any que estava bojament enamorada d'ell. Res!. No li vaig dir res del que jo sentia per ell. Ho vaig trobar innecessari en aquell moment, volia dir-li després.
Però quan em vaig despertar ell ja no hi era. Havia marxat mentre jo dormia. A sobre de la tauleta de nit em va deixar una nota.

"...Cristina, o com en realitat et diguis... Ets fantàstica!. M'agradaria tornar-te a veure demà a la mateixa hora. Ahir no vam parlar de preus. Et deixo 60€. No sé si es massa o si és poc. Es el primer cop que sóc infidel amb la meva dóna. Avui passava per la carretera decidit a buscar a una dona rossa tenyida que veig tots els dies. No saps com me'n alegro que tu estiguessis en el seu lloc. Ets fantàstica nena!.."

Comentaris

  • bon final[Ofensiu]
    Eva_Moreno | 27-11-2005 | Valoració: 10

    aquest relat és dels primers que feies, i tot i que està molt bé, és nota com has anat millorant.
    Si ningú et para arribaràs lluny. Et felicito.

  • La de voltes que dóna la vida....[Ofensiu]
    mistika | 25-07-2005 | Valoració: 9

    i a la Cristina li ha anat força bé. És cert, i que ha passat amb el cotxe i el treball?
    A part d'aksts detallets, està molt bé i és amena de llegir!
    Enhorabona :)
    Místika

  • molt original...[Ofensiu]
    Isidre | 18-07-2005 | Valoració: 10

    Té una lectura molt amena, i t'ho empases d'una revolada. Faràs una segona part?

  • Hola Gemma![Ofensiu]
    brumari | 07-07-2005

    Et felicito per haver-me trobat tan de pressa.

    Aquest relat el trobo divertidíssim.
    Has d'estar satisfeta, perquè te'l comenten alguns dels grans mestres d'aquesta pàgina.
    Respecte al comentari de Pivotatomic -fes-li cas, perquè en sap molt- he de discrepar en una cosa. A mi ja m'està bé que la Cristina no se n'enteri de que l'han confós amb una puta. Crec que aquesta era la teva intenció i em sembla que és una de les gràcies d'aquesta història, malgrat la poca credibilitat del personatge. Tampoc és massa creïble que dos relataires que no es coneixien de res es trobin una tarda qualsevol, sense cita prèvia, en una ciutat com Barcelona. O no?

    Petons.


  • Ironia desbordant...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 28-06-2005

    ...amb un substrat tan real que tant fa petar com emmudir. La conversa, genial. Les situacions, bones, les rèpliques de l'amiga, com els punts damunt les is.
    M'ha encantat. Potser els parlaments de cada protagonista una mica llargs (potser seria millor sincopar-los més) però un veritable plaer.

    La meva més sincera felicitació.

  • amors de carretera[Ofensiu]
    qwark | 27-06-2005

    M'agradat molt el relat, tal com està escrit, amb originalitat i imaginació. M'ha sorprès veure el comentari del pivotatomic, perquè mentre el llegia tenia al cap la noia del seu relat dels cowboys (potser pel barret de la foto). Jo no sé fer anàlisis tan exhaustives com ell i en acabar de llegir un relat se m'obliden els detalls i només em queda la sensació, difícil de descriure amb paraules. Així que ho deixarem en que m'ha semblat una història divertida, fàcil de llegir i amb un toc surrealista.

  • Bé, però...[Ofensiu]
    pivotatomic | 27-06-2005

    Hola, Gemma!

    Aquest és el primer relat teu que llegeixo i, tot i que m'ha divertit força, voldria compartir amb tu algunes reflexions.

    Abans de res, dir-te que em sembla que tens un estil fresc i fàcil de llegir, que s'adui molt bé amb aquesta classe de relats. La idea base em sembla molt bona. La sorpresa final és imprescindible en aquest tipus de conte i aquesta està molt ben trobada. Ara be... crec que tal com l'has plantejat no resulta massa creible. I això és així per dues raons:

    1) Tal i com està escrit, sembla que a la Cristina ja li vagi bé que el Carles l'hagi confòs amb una puta. No sé si era la teva intenció, però, si ho era, no crec que això resulti massa plausible. I si no ho era, doncs encara pitjor.

    2) Fins on tinc entès, els clients i les prostitutes no dormen mai junts i, menys encara, a les 8 del matí, quan tots dos van a treballar. Crec que hauries d'haver plantejat millor aquest escenari.

    Aquest, penso, és el taló d'Aquil.les del conte. Que no resulta del tot creíble. I penso que el pots arreglar fàcilment, variant una mica l'escenari.

    Altres petites coses que no m'han acabat de convèncer, són, per exemple, quan utilitzes un parèntesi en la frase (tot i que li hauria ft l'amor sense miraments). Aquest parèntesi em resulta estrany per una frase de diàleg. No sé, em treu a patades de la situació. Crec que seria molt millor sense.

    Tampoc m'agraden les cometes a "Auto-stop". Sempre he pensat que les cometes són una excusa de mal pagador. O autostop sense cometes, o la versió catalana, fer dit, però les cometes són una sol.lució massa barata...

    Finalment, i aquest és un retret que ens podriem fer el 90% dels relataires, jo inclòs, he vist massa faltes d'ortografia. És fàcil de sol.lucionar passant el corrector de Word.

    En fi, espero que tot el que t'he dit et serveixi d'alguna cosa. Està fet amb la millor i més constructiva de les intencions... tu churu, tu churu, tu churu!

    Un plaer haver-te descobert. Et seguiré llegint.

Valoració mitja: 9.67