Molt bo!!!

Surrealisme i ràbia, treula fora, d'aquests sentiments sempre surten bons escrits. Una frase perfecta: , "per què ningú no em va explicar quan era petita que tot es desfà"

Quin plaer llegir-te, quin plaer sentir com les paraules tant i tant ben posades es coloquen al meu cervell i es passejen pels meus braços fent que la pell se m'erisi. Un cumul de metàfores encantadores. Quina enveja escriure així.
Enhorabona

Delicios amb el desig que s'escapa de les lletres i traspassa els ulls de qui ho llegeix, fent-li sentir també, desig.

M'encanta aquest troç: "Oblidar el que sento per tu. Deixar-m'ho estès a la terrassa de l'hotel accidentalment. Que el sol ho cremi. O que el vent s'ho endugui. M'és igual. Però que es quedi allà. No vull sentir-ho més" és gràfic, palpable i deliciós. Com diu un amic meu, mataria per haver-ho escrit jo.

M'encanta la simbologia de la mort, les frases "a la lluna en punt", "posar banyes a la vida"... dolç, terbol i encantador

Un poema fa que se t'eriçi la pell. Suau

Jo també he desitjat única i exclusivament el cos d'algú. M'encanta

Ja saps, falta que no vulguis per no parar de fer-ho.

Genial, una bona manera de fer una història amb dues ratlles.

No sé, només dir-te que m'ha fet pensar, i això és el que m'agrada de llegir, quan les lletres provoquen que el cap s'en vagi amb elles i no pugui parar.
Des de dins

M'ha encantat el títol i l'inici té molta força, m'ha fet riure tot i que m'ha semblat una mica animal (en el bon sentit de la paraula si és que n'hi ha)

M'ha fet pensar aquest conte teu, és com aquella part que veiem dels altres, la part que ensenyem, moltes vegades el tros de poma bona i vermella que la gent enveja, però ningú sap que allà a l'esquena s'ens ha instal·lat un cuc que ens comença a rossegar. Potser estic una mica tétrica. Res noia que m'ha agradat, i sobretot m'ha fet pensar, m'ha fet sentir, què més pots demanar?