Ave Maria, ho hauria d'haver deixat per un altre dia

Un relat de: Far de Cavalleria

Cada cop ho tenia més clar, ho hauria d'haver deixat per un altre dia, però, al llarg de la seva vida no havia faltat ni un sol dia, ni quan vivia amb els pares ni ara que havia passat a ser el cap de la seva pròpia família.

Tots els dijous, a les 20h. confessió.

Era un dels legats de la dinastia. Des de ben petit que li havien ensenyat a seguir la tradició. Si anava de colònies era amb la condició que a la vora s'hi trobés una ermita, capella o església amb el seu respectiu, pare, capellà o bisbe. Si anava de vacances, el mateix. Si deia sí a una feina era amb la condició que l'horari de treball no li impedís complir amb el vell costum del seu clan. El que realment importava era poder-se confessar.

Dijous, a les 20h.

Herència que ell també pensava inculcar-li al petit Aleix.
Però aquell dia s'hauria d'haver disculpat i per exemple prometre dues confessions seguides, una pujada a peu a Montserrat o fins i tot fer el camí de Sant Jaume amb tota la família a l'estiu. Mai hauria d'haver-se presentat aquell

Dijous a l'església del Sant Calvari.

Gastroenteritis aguda li havia dit el metge de capçalera.
Abans de sortir de casa es va prendre un "Sulfaintestin" i s'havia tancat al lavabo intentant fer una bona neteja dels seus atrotinats budells.
Va decidir anar-hi. Dijous, a les 20h. era dins l'ombra recollida del confessionari.

--Què vols fill? va dir el vell mossèn.

--Pare, sóc el Maties i vinc per...
(prrrrrrrrrrr..... un sonor pet va trencar l'inici de la confessió. En Maties s´hauria volgut fondre i més quan un instant després va poder flairar el que allà s'havia escapat)

--Ehem, ehem (el capellà va continuar) Bona tarda, Maties. Com cada dijous, eh? Pensa que ja el teu pare i la te...
(prrrrrrrrrrrrrrrrrr......Aquest segon encara havia estat més llarg i sonor. El beat es va escórrer cadira avall amagant la cara entre les tremoloses i suades mans)

--(Va estossegar i va dir) Miri mossèn Pere que el dilluns li vaig dir a la meva santa dona que era una bruixa i....
(prrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr...Ara ja no era tan sols traca i fumera sinó que l'intrús anava acompanyat de salsa. L'home va notar com se li escalfava el cul i més tard va notar com una líquida massa llefiscosa, pudent i ardent li baixava camal avall. S'hauria volgut morir quan el capellà amb una característica veu nasal li va deixar anar:

Fill meu, ves a cagar i resa tres pares nostres i un Ave Maria.


Comentaris

  • molt devertit ..[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 30-06-2005

    m'ha cridat l'atenció el tìtol, i m'ha fet riure, un relat molt devertit ... no estava gaire "fina" i el teu relat m'ha fet veure el caire humoristic de la vida ... encara em dura el sonriure ...

    Una aferrada i gràcies per aquets bon moment

    Conxa

  • isa gracia | 25-10-2004 | Valoració: 7

    M'ha encantat el títol i l'inici té molta força, m'ha fet riure tot i que m'ha semblat una mica animal (en el bon sentit de la paraula si és que n'hi ha)