Diari

La nit et fa petita i insignificant i el silenci et fa invisible. Tota existència es banya davant teu en aquest mar de tinta negra. Jeus vora l'aigua i aquesta fa esforços per tocar-te, no pot suportar la idea de ser l'infinit i no cabre-hi entre les teves pupil.les. Trenques l'horitzó amb la mirada i les ones et van portant les seves restes. No et queixes quan una ona rebel et mossega les cames, sols sents que tens tots els horitzons als teus peus. Te n'adones que tot et mira i l'orgull t'estira els llavis, finalment et decideixes a obrir el diari…

Tens per afició escriure miracles sobre fulls assedegats i posar la lluna com a testimoni. Les teves mans no són conscients de l'esclat que provocaràn aquelles nocturnes i silencioses paraules. Però escrius. Escrius perquè en aquell cosmos que s'exhibeix davant teu, entre aquella perfecció de llum tènue i mirada entendrida, entre tu i aquell diari, hi falta tot…

Escrius paraules innocents que perden la virginitat quan les perds de vista i encens una foguera entre pàgina i pàgina, entre màgia i màgia, entre tu i jo… Se t'escapen els batecs entre els dits i amb ells fas malabars abans de guardar-los de record a cada peu de pàgina. Voldries tenir-me i em busques entre les teves paraules…

Ara que entre absències em torno invisible, obro el teu diari, que em vas regalar, i apareixo al teu costat a la cala. T'acompanyo a cada paraula que creies solitària i a cada llàgrima que regalaves al mar. La teva innocència era tot el que ens separava i comprenc per què deies que et senties amb mi quan escrivies…

Tenies raó, jo m'amagava a l'altra banda de les paraules, fent de les teves mans les més grans artistes, fent la nit petita i insignificant al teu costat i el silenci invisible a paraules d'amor.

I ara vull tenir-te i et busco entre les meves paraules. Quasi puc veure la teva mirada clavant-se sobre aquestes lletres i, poc a poc, entre absències, em torno visible.