El viatge de l'oblit

D'aquí uns dies marxo. Només espero una cosa d'aquest viatge: Oblidar el que sento per tu. Deixar-m'ho estès a la terrassa de l'hotel accidentalment. Que el sol ho cremi. O que el vent s'ho endugui. M'és igual. Però que es quedi allà. No vull sentir-ho més.

Així que la última nit m'aixecaré quan encara no estiguin els carrers posats. Sortiré a la terrassa. Ploraré el teu record per última vegada. Estendré els meus sentiments a la barana, com qui estén la tovallola quan torna de la platja. I me n'aniré a dormir. Quan l'endemà em llevi ja no hi seran. El vent els haurà dut a algun racó perdut. On algú els agafarà. O potser van a parar al mig de l'oceà. On algun peix se'ls menjarà. M'és igual. Però que es quedin allà. No vull sentir-los més.

Tornaré aquí i ja no t'estimaré. Tornaré aquí per començar una nova vida sense tu. Tornaré aquí i seré feliç. Sense recordar-te. Sense somniar-te. Havent-te oblidat. Sent feliç. Sense tu.