Gràcies pel comentari, Llibre.
M'ha picat la curiositat per llegir alguna cosa teva, i haig de dir que dels teus darrers poemes que destilen tota una progressió emocional fins renéixer de les cendres, aquest sens dubte el que més m'ha agradat, clous (i-o obres) amb estil una etapa del llarg camí!

...massa real, massa tangible a hores d'ara.

Sols afegir que també mataran la natura a cops de destral immobilària, a cops de vendre-la com el nou parc temàtic on purgar les angoixes de les falses aparences.

Gatzara

pel comentari, Capdelín. Només afegir que sóc "muntanyenca", no muntanyenc, hehe. Una abraçada,
gatzara

...preciós, malgrat la tristesa que desprèn.
Salut i sort!

el personatge del vell ex-soldat a Soldados de Salamina, ja en la sala d'espera del final de la vida: "al final t'adones que al capdavall, l'únic que compta és estar viu"
M'ha agradat molt el teu poema, felicitats!

Senzillament brutal. M'ha agradat especialment com has reflexat alguns mals de l'individualisme absurd que germina en la nostra societat, la manera en què tractem millor "els altres" que "els nostres", l'estúpidesa social que s'observa en el quotidià de la nostra societat massa sovint...

Amb la senzillesa justa, sense grandiloqüencies, dones en el clau dibuixant metàfores precioses. M'ha encantat!