Cercador
Una tarda a Barcelona
Un relat de: gatzara- Compartir:
Demanes on cau el MACBA a un jove botiguer. Resulta ser un ianqui que regenta una botiga al raval sense parlar ni gota de llengües llatines. Entres a la Central cercant poesia fresca, però sols hi ha "souvenirs" amb pàtina artística i llibres d'arquitectura, pintura, escultura. Tornes al laberint cap al carrer Elisabets mirant-te de reüll el local de l'Horiginal, que vas descobrir massa tard. Monopatins, rastes, porros, "modernillos", noies amb ulleres de pasta de color negre, "poperos", gent "normal". Guiris, erasmus, immigrants.
A la Rambla la gent s'amuntega per veure l'enèsima actuació d'uns "hip-hoperos". El Zurich és ple a vessar, a mig camí de la terrassa i la boca del metro grups de gent esperen altra gent. A la FNAC hi ha una exposició de fotografies velles de Castella, quan encara devia ser exòtica pels europeus, amb velles vestides de negra que et recorden postals de Creta. El darrer anunci de "TimeOut" et crida l'atenció: "Tupper, tupper, tupper, tupper, sushi, barbacoa, paella".
Un jove puja al metro, es presenta i s'arrenca amb una cançó en basc amb veu profunda i treballada. Dues noies se'n riuen tot donant-li xavalla. Algú fotografia l'arc modernista del túnel de Fontana. Un carterista dissimula.
Entres a Gràcia per comprar ratafia, xafardejar a les botigues "hippies", modernes, alternatives, artesanals. És el capvespre, l'aire és tebi i les terrasses bullen de gent. Però aquells a qui podries trucar deuen tenir les agendes plenes de fa un mes. Vagareges, esbrines per casualitat on hi ha el C.A.T., ple de gent a l'entrada. Hi agafes un parell de cartells de mida quartilla, t'agrada el disseny cridaner. Et recorda les danses a la plaça del Rei els divendres de primavera i tardor. Veja'm si el proper cop que baixis t'ho pots fer coincidir. Després d'unes passes perdudes, ets dius que potser és hora d'anar tornant.
T'endús cap a casa la ratafia, un bon feix de llibres (ja fa temps que se t'ha desacoblat la velocitat de lectura i la d'adquisició) i un paquet de cedés per estrenar. I amb tu marxa la llum, aquesta llum de color préssec, que amb veu de vellut et dirà a reveure en passar la frontera.
Des que vius a 660 kilòmetres i 50º al nord-est, t'enyores com mai de Barcelona.
A la Rambla la gent s'amuntega per veure l'enèsima actuació d'uns "hip-hoperos". El Zurich és ple a vessar, a mig camí de la terrassa i la boca del metro grups de gent esperen altra gent. A la FNAC hi ha una exposició de fotografies velles de Castella, quan encara devia ser exòtica pels europeus, amb velles vestides de negra que et recorden postals de Creta. El darrer anunci de "TimeOut" et crida l'atenció: "Tupper, tupper, tupper, tupper, sushi, barbacoa, paella".
Un jove puja al metro, es presenta i s'arrenca amb una cançó en basc amb veu profunda i treballada. Dues noies se'n riuen tot donant-li xavalla. Algú fotografia l'arc modernista del túnel de Fontana. Un carterista dissimula.
Entres a Gràcia per comprar ratafia, xafardejar a les botigues "hippies", modernes, alternatives, artesanals. És el capvespre, l'aire és tebi i les terrasses bullen de gent. Però aquells a qui podries trucar deuen tenir les agendes plenes de fa un mes. Vagareges, esbrines per casualitat on hi ha el C.A.T., ple de gent a l'entrada. Hi agafes un parell de cartells de mida quartilla, t'agrada el disseny cridaner. Et recorda les danses a la plaça del Rei els divendres de primavera i tardor. Veja'm si el proper cop que baixis t'ho pots fer coincidir. Després d'unes passes perdudes, ets dius que potser és hora d'anar tornant.
T'endús cap a casa la ratafia, un bon feix de llibres (ja fa temps que se t'ha desacoblat la velocitat de lectura i la d'adquisició) i un paquet de cedés per estrenar. I amb tu marxa la llum, aquesta llum de color préssec, que amb veu de vellut et dirà a reveure en passar la frontera.
Des que vius a 660 kilòmetres i 50º al nord-est, t'enyores com mai de Barcelona.
l´Autor
20 Relats
33 Comentaris
27941 Lectures
Valoració de l'autor: 9.13
Biografia:
Amb vocació vital i enèrgica, els anys m'atemperen ...tot i que sempre he sigut i seré una font d'espurnes de ble curt. M'apassiona la muntanya i viatjar lluny, ben lluny...però el preu a pagar a la tornada cada cop em resulta més car: el nostre món se'm mostra més absurd i excessiu...Massa circumvolucions ens ha donat la natura per ser feliços a ple temps!Navego sense fi amb els meus companys més fidels vers l'illa dels pirates...
"No abareteixis el somni, o et donaràs per menyspreu tu mateix"