Cercador

Llista categories

Blau fosc

Un relat de: BlauFosc

Blaufosc és el moment
on el dia es confon
on jo trobo més pau
per ser tan sols qui soc

Blaufosc és el moment
on l'iris orfe d'arc
perd el color de pluja
amarant-se de fredor

Blaufosc és el moment
on dos poden ser tres
on tres poden ser massa
pels cors mancats de més

Blaufosc és el moment
on la por troba eixopluc
foragitada per l'ànima
sota els ponts de somnis curts

Blaufosc és no saber
si la lletra és prou color
o es marceix al pas dels petals
de la llum d'un dia més

Comentaris

Afegir comentari

uooooo[Ofensiu]
eternasomiadora | 25-04-2005 | Valoració: 10
Gracies per haber-me comentat, no m'ha sabut gens greu ta comentar tens rao, encara que el meu pc no va gairebe i no em deixa posar accents ni relats llargs, no se el perque, pero tambe tinc els meus fallos, te llegit i m'agradat, escrius breu pero intens, i m'agraden les paraules que poses en general molt macu el poema. una abraçada.
Blaufosc[Ofensiu]
Lavínia | 05-04-2005
és la quietud! És el capvespre i és quan comencem a sentir el misteri de la nit, abans d'esdevenir negra! i és la sensibilitat que tu has demostrat en fer aquest poema on "perd color la pluja", "dos poden ser tres" i "la lletra és prou color".

I a més Blau Fosc ets tu mateix!!

PD. Gràcies pel comentari que em vas fer a la meva poesia, sols voldria comentar-te el "retret" del color rosa en la lletra. Ho volia posar al Fòrum, però no he volgut perquè no ho he trobat adequat (bé, tampoc penso que aquí ho sigui, oi?)
Com en un quadre, volia posar en primer pla els versos que són més importants: Fixa-t'hi que tenen diferent estructura i que plàsticament són iguals (no dic formalment perquè no he fet recompte sil·làbic) i estan presidits per el verb
"aconsegueix-me" que es troba versos enrera.

De fet tot el poema es pot llegir sencer, però en poden ser dos, si llegeixes per separat la part rosa i després la part negra, l'una independent de l'altra. Són dos composcions superposades, però que formen part d'un tot, com en una pintura o en un conjunt escultòric.

No sé si m'he expressat convenientment.
Carai! Quant Blaufosc!!![Ofensiu]
kispar fidu | 17-03-2005 | Valoració: 9
Ostres! No sabia que el Blaufosc tingués tants significats!!!!! jejejejeje.
Molt original! i si et sents identificat amb aquest color i sobretot amb tots aquests significats que té per tu, doncs endavant!

Un àlies sempre te'l sents més teu, si radera d'un simple conjunt de lletres hi ha un gran significat i una història!!!

jejejeje
(Merci pel comentari!!!!)
m'agrada i...[Ofensiu]
Mon Pons | 15-03-2005
M'agraden els títols que poses als temes que tractes. Com diu Tarareja, jo ho afirmo, ets un bon comunicador.
Blau fosc denota ultramarí, profunditat i pigment de l'ànima...
Gràcies per fer un comentari a un dels meus escrits.

A reveure!
brutal[Ofensiu]
gatzara | 12-03-2005
Amb la senzillesa justa, sense grandiloqüencies, dones en el clau dibuixant metàfores precioses. M'ha encantat!

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

BlauFosc

36 Relats

88 Comentaris

51116 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Afegir a preferits

Biografia:

13 de Maig de 1975.

Com eren aquells anys? diuen els més vells d'aquest lloc, que al tardofranquisme es vivien aires de llibertat, les manifestacions eren ja costum i la seva inevitable dissolució pels grisos amb corredisses i cops de porra eren el seu final. En tan esportiva atmosfera el país se sumia en la crisi del petroli, provocada quan els que tenien i encara tenen l'aixeta del petroli van decidir tancar-la... fets històrics posteriors protagonitzats per aquells que més fan servir aquesta substància viscosa van assagurar que no es tornéssin a repetir crisis com aquella. L'atur era galopant i mentrestant un munt de partits politics sorgien camuflats en forma d'associacions o ja sense camuflatge, a l'exili.

Diu una llegenda força extesa que qui més qui menys va correr davant dels grisos, qui més qui menys era comunista i qui més qui menys que fos jove creia en l'amor lliure. Un, en la seva ignorància, pensa que les coses eren sensiblement diferents... que qui més qui menys hauria volgut tenir els pebrots de correr davant dels grisos, qui més qui menys lligava a l'universitat dient que era comunista i recitant a Marx, i que qui més qui menys creia en l'amor lliure imaginant el veï o veïna del davant tot practicant maniobres manuals o digitals. Això si, l'església, després d'un munt d'anys d'immobilisme amb honrosísimes excepcions, intentava sortir del sopor general del país i començava a manifestar-se tímidament en favor d'algun tipus d'apertura. Però, si no vaig errat, al règim li quedaven municions de la guerra civil i abans de la meva aparició i abans també de la desaparició de l'esmentat Francisco, encara executaria alguns condemnats a mort.

I en aquesta salsa, vaig arribar jo.

Per aquells que es vulguin posar en contacte amb mi:

1MES1IGUALA3@telefonica.net

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >