Cercador
Resseguint camins
Un relat de: gatzaraEl teu amor em porta
dolces notes de silenci.
Un espai de pau
per reprendre l'alè
rere les portes que es tanquen,
davant múltiples finestres
descobertes a cada pas,
que la meva dèria i ànsia de viure
obren sense aturall.
Tanco i obro,
Descloc i penjo,
Avanço en un tren de gran velocitat
Tot aturant-me en els més minsos detalls...
Em meravello amb petiteses:
vertaders plaers plens de significat;
deixant passar els "grans quefers":
petites absurditats de la vida,
paràsits necessaris que no convé deixar créixer.
Després de tot,
Abans que res,
l'únic que compta
és sentir-se viva fins al moll de l'os,
tant se val si és al fil d'una cresta o
resseguint camins desconeguts
en el palmell de la teva mà...
Comentaris
-
Què ben descrit[Ofensiu]RATUIX | 25-01-2008
aquest impuls vital, amb imatges plenes del que és important a la vida.
-
doncs...[Ofensiu]silvia_peratallada | 12-01-2006
quanta raó, no?
m'ha agradat el poema...
felicitats!!!!!!
una abraçada!
Sílvia
l´Autor
20 Relats
33 Comentaris
28158 Lectures
Valoració de l'autor: 9.13
Biografia:
Amb vocació vital i enèrgica, els anys m'atemperen ...tot i que sempre he sigut i seré una font d'espurnes de ble curt. M'apassiona la muntanya i viatjar lluny, ben lluny...però el preu a pagar a la tornada cada cop em resulta més car: el nostre món se'm mostra més absurd i excessiu...Massa circumvolucions ens ha donat la natura per ser feliços a ple temps!Navego sense fi amb els meus companys més fidels vers l'illa dels pirates...
"No abareteixis el somni, o et donaràs per menyspreu tu mateix"