Laberints

Un relat de: gatzara

Et retrobo a cada pas, a cada revers.
En el CD que em vaig quedar,
en el cigarro que fumo per deixar enrere l'ansietat i que no fa més que créixer-la,
en el dors de la mà.

Llarg és l'oblit, i tan curta la felicitat!

Els humans no estem fets per la plenitud d'esperit, sinó per la recerca incansable i soferta del sant grial de cadascú, personal i intransferible. Jo encara no tinc clar quin és el meu...A mesura que creixem es defineix una ombra borrosa, enmig d'una boira que va esvaïnt-se en moments de lucidesa obscura. I així barregem amor, vida, amistat. Tombem una cantonada i tot canvia, caminem incansables per un camí difós, erroni, saltem l'esboranc, ens enfrontem a la major muntanya i a voltes cedim al gra de sorra...

En aquest laberint obscur i incert hi perdem les passes,
i a voltes quelcom més valuós.
Tan de bo la sortida ens valgui la pena.

Comentaris

  • silvia_peratallada | 04-11-2005

    tan de bo...
    quanta raó les teves paraules, i quin principi més genial...m'ha encantat, el procés de nostàlgia, o oblit, o desoblit, no sé ben bé com anomenar-ho...
    genial, gatzara!!!!
    et llegeixo; Sílvia
    Salut i revolta!

l´Autor

Foto de perfil de gatzara

gatzara

20 Relats

33 Comentaris

27857 Lectures

Valoració de l'autor: 9.13

Biografia:
Amb vocació vital i enèrgica, els anys m'atemperen ...tot i que sempre he sigut i seré una font d'espurnes de ble curt. M'apassiona la muntanya i viatjar lluny, ben lluny...però el preu a pagar a la tornada cada cop em resulta més car: el nostre món se'm mostra més absurd i excessiu...Massa circumvolucions ens ha donat la natura per ser feliços a ple temps!

Navego sense fi amb els meus companys més fidels vers l'illa dels pirates...

"No abareteixis el somni, o et donaràs per menyspreu tu mateix"