M'ha agradat molt!
Sembla ben bé tret d'una pel·lícula. M'ho he passat molt bé llegint aquest relat, a més, ara estic a l'escola... Sort que ja no faig mates!
Com t'ho "curres" artista!
Petons

He llegit tots els teus relats i potser és aquest el que em fa més il·lusió comentar.
Jo sóc la germana petita i durant una època també va ser així, no sabiem res l'un de l'altre, però ara, i a mesura que ens anem fent grans, estem creant un gran vincle. I no pateixis, no sabràs dir-li que no quan et demani ajuda, alguna cosa em diu que ho esperes amb desig, no te'n sabràs estar.
M'agrada molt com descrius una jornada amb el teu germà, es nota que això et fa mal.
Conec una germans que els hi passa el mateix, però s'estimen de debò.
Felicitats.

Saps que m'encanta com escrius, i que per mi ets un artista. Però ben mirat no em costa gaire tornar-ho a dir.
Vaig trobar genial aquest poema en llegir-lo però ara, i tenint en compte la guerra que ha donat, encara m'agrada més.
Sort al concurs!
Petons.

Recorda que de tant en tant els somnis ofeguen, no creus?
Viure dels somnis està bé per evadir-se però recorda que no podem viure eternament en els somnis.
Felicitats pels teus relats i poesies, cada vegaa m'agraden més.
Petons.

HOLA ENRIC!
Suposo que ja saps qui sóc. Ho espero.
Només t'escric això per comentar-te, en un principi, breument, que m'ha agradat el que he llegit; m'ho van recomanar, però de totes maneres, t'ho tornaré a dir quan et vegi i el moment sigui oportú.
Encara em queden un parell - potser més - de relats pendents, però de ben segur que no trigaré a llegir.

"... si no ho faig em quedaré congelat en un dia en el que el meu cor es va glaçar." (aproximadament) és dels versos que recordo.

una salutació, o potser un petó, que queda menys formal.

:)

Equinozio, no t'adormis i penja la segona part d'aquest relat. Tinc ganes de saber que li passa a aquesta parella.