No tinc germà

Un relat de: Electra

De bon matí baixem del cotxe, ell per un cantó i jo per l'altre. Es posa a caminar deseguida perquè no el pugui atrapar. Abans encara caminàvem junts, -potser perquè era hivern-, però ara no el puc atrapar, i tampoc ho intento.

A l'escola ens creuem i no ens veiem.

Quan s'acaba la jornada, plego. Ell surt per la porta de baix i a mi em fa sortir per l'altra. No vol companyia, no vol la meva companyia. Ens esperem i no parlem. Poden passar mitges hores, hores senceres i no parlem. Quan s'està dret descansa una mà a la butxaca, posa les cames paral.leles amb els peus cap enfora. Me'l miro i em dic que malgrat tenir-ne jo un parell més, sembla ell el germà gran; més robust i més alt que jo, amb més mala baba i més indiferencia. Creuem mirades cansades, però sé que si em mira, m'estarà buscant la marca de la roba.

No sabem res l'un de l'altre; som uns desconeguts sota del mateix sostre, dins del mateix cotxe. Compartim nom i sang, res més, tot plegat allò menys important.

I em pregunto com serà tot d'aquí uns anys i tinc por de que em demani ajuda i sigui tant estúpida de negar-li, tal i com ell ho fa ara amb mi.

La sentencia és: no tinc germà

Comentaris

  • germà[Ofensiu]
    donablanca | 13-04-2005 | Valoració: 10

    realment si que és un relat molt amarg, i evidenment quan sigui més gran tota aquesta situció canviarà.

  • volia afegir ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 08-04-2005

    que entre els meus fills, nin i nina, que hi ha 10 anys de diferència això no ha passat, això demostra que moltes vegades son coses de l'edat ...

  • no sempre serà així[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 08-04-2005

    jo tenc un germà 3 anys més jove, d'adolescents mos passava més o manco lo mateix que a vosaltres, després les coses canvien ja ho veuràs ..

    Una aferrada

    Conxa

  • Ostres!!![Ofensiu]
    ROSASP | 08-04-2005 | Valoració: 9

    Quina regust més amarg deixa aquest relat. I és que potser una de les coses més doloroses d'aquesta vida és la indiferència.
    És rotund, sincer, impregat d'una tristesa amagada...

    Una abraçada molt gran i molta inspiració!

  • És aquest Electra[Ofensiu]
    gap111 | 08-04-2005 | Valoració: 9

    He llegit tots els teus relats i potser és aquest el que em fa més il·lusió comentar.
    Jo sóc la germana petita i durant una època també va ser així, no sabiem res l'un de l'altre, però ara, i a mesura que ens anem fent grans, estem creant un gran vincle. I no pateixis, no sabràs dir-li que no quan et demani ajuda, alguna cosa em diu que ho esperes amb desig, no te'n sabràs estar.
    M'agrada molt com descrius una jornada amb el teu germà, es nota que això et fa mal.
    Conec una germans que els hi passa el mateix, però s'estimen de debò.
    Felicitats.

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Electra

25 Relats

30 Comentaris

30311 Lectures

Valoració de l'autor: 9.19

Biografia:
Sóc d'aquí però espero ser de molts llocs.
M'estimo a molta gent però espero estimar-ne a molta més.
La vida encara m'ha d'ensenyar més coses.
14 d'Agost de 1988
Ara mateix, i gràcies a molta gent: CAVE CANEM


"L'Amor sempre es queda, són els homes els qui canvien"
Del meu llibre preferit

o si ho preferiu...

"Perquè, en el moment en que sortim a la recerca de l'amor, ell també surt a buscar-nos. I ens salva"
També del meu llibre preferit