El Paradís

El gèlid terra em refreda els peus
mentre el sol brilla sol.
El vent puja per la falda de la muntanya
fins acaronar-me la cara.
La meva pell s'escalfa.
Tanco els ulls un instant.

Deixa'm imaginar
que un dia no hi haurà armes,
i que la sang vessada serà
un trist record del passat
que ens determinarà el futur.

[...]

Els meus peus nus em fan mal,
la terra és dura,
àrida, deserta, i no té aigua.
El sol brilla fort.
La meva pell s'asseca.
Tanco els ulls un instant.

Deixa'm imaginar
que un dia tots serem iguals
i no estarem marcats
per un nombre de l'1 al 4
que ens digui en quin món vivim.

[...]

Els meus ulls ja cansats
de no poder mirar on volen
es tanquen.
El sol no brilla, mai no ho ha fet.
No tinc calor ni fred.
La meva pell es deshidrata d'amor.
Tanco els ulls un instant.

Deixa'm imaginar
que un dia les dones estimaran les dones
i els homes als homes,
intentant mirar el passat i veure
que ni les mirades ni els petons tenen sexe,
i que ni mai l'han tingut ni el tindran.

[...]

Les meves paraules sonen buides
quan en realitat no ho són.
Ara que el sol brilla sobre els nostres caps
mentre plou resto en pau.
La meva pell s'escalfa i es refreda alhora.
Tanco els ulls un instant.

Deixa'm imaginar
que un dia les ombres seran clares
i les llàgrimes només seran de felicitat.

[...]

El meu cor deixa de bategar
i moro.
La meva pell perd el color de la vida.
Els ulls es tanquen per sempre.

Deixa'm imaginar
que no he existit i així podré saber
que una sola persona no canvia el món.

[...]

Passejo pel carrer on està tothom,
miro el que mira tothom,
penso el que pensa tothom,
compro el que compra tothom.
La meva pell es com la de tothom.
Tanco els ulls un instant si ho fa tothom.

Deixa'm imaginar
que cadascú segueix el seu camí,
la seva felicitat, el seu amor…
que busca tot allò que ell, i només ell, necessita.
no que només hi ha un camí per a tota la humanitat.

[...]

Els meus ulls vidriosos encara veuen,
el meu cor marcit encara batega,
els meu cervell arcaic encara recorda.
La meva pell arrugada encara respira.
Tanco els ulls un instant.

Deixa'm imaginar
quan la humanitat encara no raonava
i, llavors, el món era verd, únic, magnífic,
i així podré saber els anys que portem assassinant-lo.

[...]

El meu cos em fa mal,
està ple de blaus i cicatrius
però no sempre ho havia estat.
La meva pell no vol patir més.
Tanco el ulls un instant,
evitant mirar qui em pega.

Deixa'm imaginar
que visc una altra vida, tranquil·la,
lluny del meu antic nom,
del meu antic marit,
de la meva antiga vida.
Que he sortit endavant gràcies als amics.
Que visc una vida com la de tothom,
sense crits,
sense blaus,
sense cicatrius,
sense mentides,
sense plats trencats,
amb amor.

[...]

Els meus braços no es mouen,
les meves cames tampoc no ho fan,
el meu cos no respon
però en canvi el temps passa.
La meva pell vol volar.
Tanco els ulls un instant,
perquè puc.

Deixa'm imaginar
que volo ran de mar tocant amb les puntes
dels dits la fresca aigua de la vida.
Que camino per les gèlides muntanyes fins arribar al cel.
Que sóc lliure,
i com a persona lliure que sóc
decideixo on està el punt i final del llibre de la meva vida.

[...]

La meva vida ha estat tocada per la maldat del món,
el meu cos innocent ha estat abusat,
no sé què és el peto d'una mare
perquè no sé ni a quin país estic.
Se m'obliga, se'm pega, se m'esclavitza.
La meva pell desitja morir tot i ser en la flor de la vida.
Tanco els ulls un instant
per no mirar qui m'abusa.

Deixa'm imaginar
que vaig néixer en un món on
les armes llençaven flors,
els homes estimaven els homes,
no existien els nombres,
plorar era el bé més preuat que teníem,
tothom feia un món millor,
cadascú tenia el seu camí,
no existia la paraula assassinar,
la llibertat era un do de tothom
i els plats no es podien trencar.

[...]

Deixeu-me ser l'estel del nord
que guia als excursionistes en les nits fredes,
que guia als capitans en les tempestes.

Deixeu-me ser el far
que us guiï en la mar fosca
i us porti, amb la llum clara,
altre cop al paradís on hauríem de viure.

Deixeu-me ser
l'aire que us porti l'olor del paradís,
la sang que porta la vida del paradís.

Deixeu-me ser les paraules capaces
de sortir volant del paper que les esclavitza
per poder fer-me escoltar per tothom
i així canviar el món.

Vull ser el flautista d'Hammelin
i portar-vos al paradís,
el lloc que us mereixeu.