Ja quedaven cinc minuts

Un relat de: Equinozio

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Ja quedaven cinc, només cinc, maleïts minuts, però que segur que passaven com una maleïda hora de classe. En tenia ganes i això no m'ho treia ningú, per això s'havia que tot aquest tan efímer seria gran, llunyà, distant. Ara el tenia davant meu, tot i que estava lluny.
Anava explicant la teoria de classe com qui no vol res, però sempre anar llençant mirades a tothom. Es movia d'un cantó a l'altre de la pissarra, anava escrivint coses en ella que jo no les copiava en els meus apunts perquè estava embadalit amb el seu magnífic cul. Semblava que ho fes expressament això de posar-se pantalons que li marquessin un cul, que jo el denominava per mi mateix culet, que feia que tothom el desitgés. Mai l'havia aconseguit tocar i per això me l'imaginava tendre, esponjós, i desitjava tocar-lo. Tenia unes corbes magnifiques, cada galta seguia perfectament l'equació dels cercles, el seu cul, culet, era una constant matemàtica que servia per perdre hores i hores d'apunts, que després aconseguia de qualsevol manera. Des de darrera de tot el veia, tot i que llunyà, esplèndid. Amb cada passa una galta es movia i pujava i baixava. Molts dies m'hagués aixecat i me l'hagués menjat a petites queixalades per gaudir-lo tot, i no podia. Havia d'esperar, i només en tenia la seva magnifica vista, que tot i des de lluny hagués fet mmm… mil i una meravelles. Llavors acabava d'escriure i es girava, ens començava a fer l'explicació del que havia escrit a la pissarra, i jo tampoc l'escoltava.
Sempre que es girava portava un bon paquet que tenia dos ous i un botifarra, que tot i estar lluny era ben prominent, gran, majestuós. Ell xerrava, com sempre, hores i hores, i jo el sentia, la seva veu em portava al paradís i el seu cos em portava a l'infern. Sempre que explicava les coses em mirava, i de vegades aguantava una estona la mirada en mi, fins que jo no podia més aguantar aquells ulls blaus color de cel, o fins que li dirigia a algú altre. Hi havia vegades que em semblava que m'ho estigués explicant només a mi, i sempre m'hagués agradat tenir un professor particular com aquest. Sempre tan ben mudat, amb les seus pantalons negres i la seva camisa també negra. I sempre marcant un bon pectoral, un bon culet i un bon paquet. Tot a conjunt. I jo el desitjava en silenci.
Ring! S'ha acabat la classe! Ja és hora… Tothom comença a recollir les coses mentre el professor encara ens està dient quins deures hem de fer per a la següent classe. Jo també començo a recollir tots els meus llibres i bolígrafs. De reüll el vaig mirant per veure si es recorda que havíem quedat. No fa senyal de res. Només agafa les seves coses i les recull, les guarda a la seva bossa de mà. Quan acabo de recollir la bossa em poso la jaqueta i m'espero mentre tothom va dient adéu i se'n va anat fora de classe. Jo continuo dret i mirant-lo, es posa a xerrar amb un alumne i llavors penso que no se'n deu recordar. Tothom surt i només quedem el professor l'alumne i jo. Tots ens dirigim a la porta. Mentre parla amb l'alumne em mira i em pica l'ullet. Se'n recorda. Ja era hora. M'apropo a ells mentre acaba de parlar i l'alumne ens diu adéu i se'n va. Llavors el professor es gira cap a mi i em diu:
-Anem.
Afirmo amb el cap i dic ‘Si anem'. Mentre anem caminant em poso una mica darrera d'ell per poder mirar-li el cul de reüll mentre anem xerrant. Com que és el meu tutor em pregunta si em van bé les notes i si estic bé. Jo li vaig explicant més o menys el que em dóna la gana o responc amb preguntes curtes. La tensió creix dins meu. Les mans em suen mentre anem passant portes i baixant escales. El meu cor batega més i més ràpid, tant que em sembla que sona un tambor dins meu. Intento tranquil·litzar-me perquè em sembla que pot sentir com el meu cor batega. Arribem a la biblioteca, encara xerrem.
Obro la porta i el deixo passar davant. Em diu gràcies. Entrem a la biblioteca i no hi ha ningú, ni la bibliotecària, tot està en un silenci mortuori. Ens apropem a una taula i deixem les coses per la taula. El miro, em mira i dic:
-L'agafo?
-Si serà millor.
Després de deixar la bossa i la motxilla pel terra vaig a buscar el llibre que tenia que agafar. Estic una estona buscant-lo fins que el trobo. Llavors m'aixeco i dissimuladament miro que està fent. Mira coses seves. Em giro i em poso bé el paquet, em giro i dic:
-Ja l'he trobat.
Es gira i em diu que vingui a assentar-me al seu cantó. Treu el llibret de notes, i assenyala la meva fila.
-Toni, no sé què et passa, però treus molt bones notes a tot i no hi ha manera que aprovis la meva assignatura. Què passa?
-No ho sé... La teva assignatura no se m'han donat gaire bé mai...
-L'any passat treies deus!
M'ha enganxat. Pel cap em passen tota mena d'idees, de solucions...
-Però tu no eres el professor.- El morrejo, i no el deixo respondre. S'ha quedat tens, tibat per un moment, sense saber què fer. Jo baixo la mà fins al paquet i l'acaricio, està dur. Sort!...
Piquen a la porta de la biblioteca i, com si ho estigués esperant, s'alça i va a obrir la porta. Jo faig com qui estudia, separant-me de la seva cadira, però només penso en una cosa. No arribo a veure qui és, però torna, recull les coses i se'n va sense ni dir adéu i em quedo a la biblioteca sol.
L'endemà, a classe, m'evita amb la mirada, però se li nota que va calent. Se li nota que es posa nerviós quan pregunto... Al final, cridant, em diu:
-Toni! Et quedes una hora més després de classe!
Se'l veu alleujat, com si s'hagués tret un pes del damunt. Acaba la classe, i em recorda en veu alta, de càstig, que m'he de quedar una hora més. Els companys, en passar, em diuen que els sap greu, que és injust, que no hi ha dret... Jo penso en la meva sort i intento dissimular el més ample dels somriures.
Quan l'últim alumne surt, va cap a la porta i tanca amb clau. Jo, cada vegada més calent, l'observo, mentre ell va cap a les finestres i tira les persianes. S'asseu a sobre la meva taula, i em morreja. Sense ni adonar-me'n, porto la mà al seu paquet i li acaricio suaument. Es gira i es posa de cara cap a mi, i li llepo el paquet per sobre el pantaló. Li descordo, i faig petons als boxers blaus que amaguen allò que tan desitjo, el seu penis. M'allunyo, em despullo del tot, tirant tota la roba pel terra, i m'hi torno a acostar. Li baixo els boxers, i començo a mamar-li el penis: El té llarg i gruixut, i el llepo com un xupa-xups, llengua amunt llengua avall...
Gemegant cada vegada més, m'acaricia el cap mentre jo busco amb les mans el seu cul, i li fico dos dits. Amb la llengua vaig jugant amb el seu gland, i amb els dits busco un gran tresor, que no trobaré...
-Toni, em correré, em correré! Aparta't, si vols...
-No, no, no m'ha...
Es comença a córrer. El semen m'omple la boca, i jo llepo i llepo el seu penis fins que, poc a poc, es va tornant flàccid. M'aixeco i, encara amb la llet a la boca, li faig un morreig. Se sorprèn, però crec que li agrada. Em mira amb ulls extasiats de plaer, em pregunta:
-Vols follar-me?
- Clar que vull, les vegades que ho he somiat! - li dic cridant.
Em diu que segui a la cadira i, besant-me, s'asseu sobre mi. A poc a poc, el meu penis va entrant dins seu, ho noto i m'agrada... m'encanta. Comença a cavalcar, gemegant de plaer, i li faig una palla mentre li llepo els mugrons, i ell em besa el cabell. Va canviant el ritme, ara més ràpid, ara més lent, fent que tot el meu penis li entri, fins al fons... Quan l'aviso que em correré, estreny el cul per fer-me sentir més plaer. En sap molt, el molt cabró.
Quan acabem, ens quedem una estona mirant-nos, extasiats, i poc a poc ens anem vestint. Ell em dóna els seus boxers, i jo li dono els meus calçotets, i ens vestim del tot. Abans de tornar a obrir la porta, es gira i diu:
- Recorda que el càstig durarà tota la setmana.
Era injust... però m'agradava.

Comentaris

  • FANTASTIC[Ofensiu]
    Jaume | 08-02-2010 | Valoració: 10

    Em passava el mateix amb el meu profe de català de fa uns anys.... llàstima que no em va castigar...

    Tots els teus relats estan de puta mare!!!

  • Potser ja fa...[Ofensiu]
    Llibre | 13-05-2005

    ...un parell de setmanes que vaig llegir-me aquest relat teu. Ho vaig fer perquè em vas comentar que l'arrel d'un poema, la podria trobar aquí, en aquesta narració. I és clar: vas aconseguir encuriosir-me.

    Però fins avui no he pogut obrir de nou la teva pàgina i penjar algun comentari. He estat una mica de serveis mínims. Són temporades... ja saps!

    Primer de tot: el relat m'ha agradat. Està ben parit, tio! I perdona el registre, però és que arriba un moment en què les coses, quan més clares, millor.

    Hi ha una primera part introductòria, que podríem col·locar fins a "I jo el desitjava en silenci", en la qual ens situes en la relació existent entre els dos personatges. El desig d'un. L'ignorància de l'altre.

    Després, en el que seria la narració de la història, pròpiament dita, vas desenvolupant a un ritme molt adequat, penso jo, el que passa entre ells.

    Està ben trobada la frase que donarà el gir al relat: "--Toni! Et quedes una hora més després de classe!" I aquest afegitó en boca del narrador-protagonista: "Se'l veu alleujat..."

    Amb aquest parell d'oracions fas una picada d'ullet al lector, que de seguida se situa i intueix que a partir d'aquí en passarà alguna.

    O sigui: crees necessitat de lectura. I això és vital, nano!

    L'escena eròtica i sexual està força bé. Suposo que està força bé perquè és més sexual que no pas eròtica. Vull dir que, el fet que ens descriguis la seva relació sexual, et permet fer-ho amb paraules clares, contundents, sense amagar-te rere imatges carregades de sensualitat. Si pel contrari haguessis pretés crear un clima "romàntic"... però aquest no és el cas. Per tant: la trobo apropiada i connectada amb el registre lingüístic que empres.

    I el final: bo. Això del càstig que "durarà tota la setmana"... bona idea!

    I un cop llençades les floretes, et puc dir un parell de coses? De bon rotlle, eh?

    En primer lloc, que aquest "Ja quedaven cinc minuts" el trobo forçat. I ara em refereixo a l'estructura sintàctica.

    No sé. Trobaria més adient un "Només quedaven cinc minuts" o bé "Encara quedaven cinc minuts".

    En el primer cas, "Només...", denotaries que el protagonista està pendent del temps que falta perquè s'acabi la classe, i veu que ja està arribant el moment. Que NOMÉS queden cinc minuts. I s'impacienta... però s'adona de la proximitat del moment esperat.

    En el segon cas, "Encara...", la situació seria, si fa no fa, ben similar. Amb la petita diferència de matís que aquest "encara" denota més neguit o nerviosisme perquè el moment no arriba. Denota... impaciència.

    I en segon lloc, una petita observació.

    Hi ha un paràgraf on hi trobem aquest parell de frases:

    1.- "La tensió creix dins meu"

    2.- "Les mans em suen mentre anem passant portes i baixant escales. El meu cor batega més i més ràpid, tant que em sembla que sona un tambor dins meu"

    Te les poso perquè em sembla un clar exemple d'un detall que cal tenir en compte alhora d'escriure (ei! i això t'ho dic jo que no tinc cap tipus de formació en aquest sentit, eh? o sigui que si no et sona bé, passes de mi, i en paus).

    La frase número 1 és explicativa. Ens descrius clarament el que passa: que la tensió creix dins del personatge. Ja està. Ho entenem. Ens ho has dit. Punt.

    En canvi, en les frases que he col·locat en el número 2, no ens fas una explicació, sinó que ens MOSTRES com està el personatge. Sabem que les mans li suen, que el cor li batega, que li sembla que duu un tambor, dins seu.

    Ostres, Equinozio! No t'adones? En el segon cas no només sabem el que pensa o el que sent el protagonista, sinó que el comprenem, ens col·loquem al seu costat i les mans ens suen mentre ell pateix aquesta sensació, i escoltem el batec del seu cor, com si es tractés d'un tambor.

    Nassos! Que crees una imatge forta i contundent. El veiem, el sentim, anem al seu costat!!!

    La frase "La tensió creix dins meu" sobra. Al meu gust, és clar. Perquè el que mostres després és molt millor, molt més literari i efectiu que una frase senzilla i plana.

    És la diferència entre el EXPLICAR i el MOSTRAR.

    Bé... espero que aquests comentaris darrers no t'hagin molestat. Ja t'he dit que el relat m'agrada, eh?

    Vinga! Fins la propera,

    LLIBRE

  • Molt bo![Ofensiu]
    gap111 | 08-04-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt!
    Sembla ben bé tret d'una pel·lícula. M'ho he passat molt bé llegint aquest relat, a més, ara estic a l'escola... Sort que ja no faig mates!
    Com t'ho "curres" artista!
    Petons

  • de part de mi[Ofensiu]
    xariu | 02-04-2005

    jo crec que no ens ha quedat gaire malament

  • Curiositat[Ofensiu]
    missnin | 01-04-2005

    Amb què t'has inspirat, si no és massa preguntar...?

  • M'ha encantat! sobretot el culet![Ofensiu]
    Georgina | 25-03-2005 | Valoració: 10

    L'he trobat molt bo!
    Com diu la Thalasa des del principi ja se sap que l'alumne era un noi.. jo potser ho haguès deixat fins despres que se sabes que el professor també.. però només és una opinio..
    M'ha encantat especialment la part en que descrius el culet (m'agraden molt les mates..:S).
    Molt bon relat! Felicitats- muaks

  • Sí, sí...[Ofensiu]
    Thalassa | 22-03-2005 | Valoració: 10

    que injust... Boníssim! està ben relatat, tot i que al principi ja es nota que l'alumne és un noi, suposo que tampoc era la teva intenció amagar-ho.

    De veritat, fantàstic!

    Felicitats!

    Thalassa

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Equinozio

Equinozio

177 Relats

536 Comentaris

269330 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
i ara puc, al teu costat,
tornar a aprendre poesia,

ja estic preparat,
si et plau,
besa'm.
Camí de Polònia


'perqualsevolcosa'
equinozio arroba gmail punt com

Homenatge a un poeta (Brumari)


#flickr_badge_source_txt {padding:0; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif; color:#000000;}
#flickr_badge_icon {display:block !important; margin:0 !important; border: 1px solid rgb(0, 0, 0) !important;}
#flickr_icon_td {padding:0 5px 0 0 !important;}
.flickr_badge_image {text-align:center !important;}
.flickr_badge_image img {border: 1px solid black !important;}
#flickr_badge_uber_wrapper {width:150px;}
#flickr_www {display:block; text-align:center; padding:0 10px 0 10px !important; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif !important; color:#3993ff !important;}
#flickr_badge_uber_wrapper a:hover,
#flickr_badge_uber_wrapper a:link,
#flickr_badge_uber_wrapper a:active,
#flickr_badge_uber_wrapper a:visited {text-decoration:none !important; background:inherit !important;color:#3333CC;}
#flickr_badge_wrapper {background-color:#FFFFFF;border: solid 1px #FFFFFF}
#flickr_badge_source {padding:0 !important; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif !important; color:#000000 !important;}

www.flickr.com




Equinozio's photos
More of Equinozio's photos





Em dic:
Enric Bisbe Gil