...molt, trobo que t'ha sortit una història amb ingredients variats: confusió, por, misteri, passió, etc.

;) un petó

Mentre llegia no parpellajava, realment has sabut transmetre molt bé el que volies dir i el que senties, et felicito.
He llegit un parell més d'escrits teus i m'han agradat força ;).
En fi, (em dic Clàudia, encantada) que seguiré llegint els teus relats, i tu segueix publicant-ne més, eh??
Petons!

Hola Sardaukar :D

Realment jo tampoc he entès gaire cosa, així que espero que m'ho expliquis ;)

(latre dia al final no vaig comentar-te perquè se'm va fer tard, així que he aprofitat ara).
Adéu!

Uoo! està molt bé, m'ha agradat...encara que era una mica previsible (es que a mi m'agrada que en els meus escrits hi hagi un final inesperat, almenys ho intento...)
En fi, me'n vaig a dinar xD

mentre llegia, cada escena, cada imatge que has transmés en aquest escrit em recordava a mi...

recordo com plorava i plorava i sabia que ja l'havia perdut...i desitjava que tot tornés a ser com abans, desitjava tornar a tenir la il·lusió de veure'l i dir-li un t'estimo tot dedicant-li un somriure, i desitjava tornar a desitjar passar la resta de la meva vida amb ell...però no podia, jo també em sentia impotent...

en fi, que mha agradat molt i dir-te que tot segueix i el temps ajuda al païment de les coses