Explosió de plaer acumulat...

Tan sols en obrir la porta, una sensació de calidesa somnolent em va envair...la cambra estava il·luminada per una espelma, que amb el vent, jugava a dibuixar petites ombres que es movien.

Tu reposaves sobre el llit, amb unes calcetes i una camisa translúcida, que em deixava lliurement imaginar els teus pits. En apropar-me, et vas aixecar i em vas rebre amb un dolç petó als llavis...en aquell instant el temps es va aturar, el meu cor va deixar de bategar per deixar pas als sentits, tots i cadascun dels meus sentits es van activar desprenent una lleu i suau melodia que va envair tota l'estança, que ens envoltava mentre els nostres cossos es fonien...

Mentre em deies que era la noia més bonica del món, vaig començar a descordar-te els botons de la camisa i enretirar-te la roba interior, que va lliscar pel teu cos mostrant-me'l completament nu, magníficament perfecte...Quan tu també vas haver satisfet la teva mirada contemplant-me tal i com la natura em va crear, vam deixar pas al tacte...
Totes dues vam iniciar el recorregut pels pits; els mugrons, que en aquell instant estaven erectes, van provocar un juganer somriure als teus llavis, els quals no van poder evitar besar els meus, tot lliscant coll avall, dirigint-se cap als causants del teu somriure. En aquell moment jo t'acariciava el ventre envoltant-te la cintura amb les mans, que van anar a parar a les teves natges; a poc a poc, dissimulant tímidament, vaig dirigir-me a l'altre cantó...tot iniciant unes carícies suaus però fermes, vaig prémer aquell botó que va activar des del teu interior tot un seguit de respiracions tallades, gemecs i aquell instint animal que em va sorprendre...
De sobte em vaig trobar estirada al llit, te'm vas posar a sobre i vas començar a llepar-me el coll, baixant cap als pits, i seguint pel meu ventre finalitzant el trajecte a l'entrecuix...el foc que dins meu s'havia encès feia estona no es podia apagar, però tampoc ho volia; vaig gemegar de plaer...

Tot havia començat feia unes hores, quan vares trucar-me per telèfon descobrint-me el que senties per mi...
Feia temps que érem amigues, però des de feia dos anys et vaig començar a veure amb uns altres ulls...els teus cabells negres em prenien l'alè, els teus llavis carnosos m'embogien, les teves faccions exòtiques em produïen un fort nus al ventre: allà on va néixer tot.
Cada cop que et veia em moria de ganes de besar-te, però m'havia de contenir i m'avergonyia pensar que cada somriure que em dedicaves tenia amagat un secret, el meu secret...