:-) i a veure si t'animes a participar al concurs... ;-)

senzillament.... T'ESTIMU!

molt macu... i kom tu dius, ke ens depara el futur? ;-)

Potser els primers dies es fan dificils, i després de trobar-te amb l'altra situació se't fes més dificil. Ara però, després, la que se'n va sortir bé, va veure les coses bé i va afrontar tot allò que se't va vindre a sobre, vas ser tu soleta... i ho vas fer molt be, això diu molt de tu...els amics et vam recolzar en aquells moments que tot junt pesava massa... pero qui va posar tota la força de veritat vas ser tu.

Poca gent hauria aconseguit vencer a tot junt com tu vas fer... anims preciosa! que la vida son dos dies...

vigila el pescador... a veure si pensa ke la pressa esta perduda i talla el fil per pescar-ne una altra.. oks?
inga petonets preciosa

La veritat, que transmet en part el rebuig de la societat en canviar part de la seva visió, i acceptar que darrera aquesta gent s'amaga una persona, i que no té pq, que tots siguin iguals. Potser hauriem de jutjar més el motiu del pq han arribat a aquesta situació i no jutjar-los amb una visió ja preestablerta. No se, a mi m'ha agradat molt, sobre tot la forma d'acabar, tots dos dinant junts.

Encara que sigui del passat... no cal que digui res, del pq l'he publicat aquest dia... oi?

m'ha agradat moltissim, en el teu poema s'arriba a transmetre un dels grans significats d'estimar... m'ha arribat a dins.. massa al fons potser..

Bon treball, segueix així!

reflecteix molt be la dita de: La distància mata els petits sentiments i revifa el grans sentiments.
El teu, en aquest cas, un gran sentiment que es nega a marxar, però que es contrau de dolor per aquesta ausència. Va per aquí no?
inga, ànims i sort!

molt bonic i ple de sentiment... i es que a vegades, quan tot sembla perdut es quan menys perdut ho tens... jeje, inga preciosa, segueix aixi que tots són molt bonics...

petonets per l'Annix...:-p

sempre he sigut un negat per l'ortografia... a veure si milloru. Potser se t'ha fer curtet, pero aixo a mi se'm dona molt malament i per fer aquest... doncs ja m'ha costat :-p

No vas errada brideshead... de fet es per una persona especial, d'aquelles tant especial que al final amb el temps t'arriben a entrar una mica massa i no saps com actuar... per aixo he ficat allo de m'oblidare per uns moments, i buenu, suposu que la resta de la poesia parla ja soleta...