són paraules precioses...
la mort sempre és injusta, a vegades l'amor també...de tot l'horror queda el sentiment generós d'estimar, la pau i la dolçor que uneix a dues persones i sobretot aquell sentiment indescriptible que es queda dins teu i t'acompanya per sempre. Ell no hi és, però està dins teu, això ningú t'ho robarà. Molts ànims.