Cercador
Et miro i m'agrades
Un relat de: Eura Reina- Compartir:
Et miro i m'agrades
No et conec
Però m'agrades
La màgia funciona
Els meus ulls es claven als teus
No em sol passar
No se els motius perque no
Ni tampoc perque si
Simplement passa
I m'agrada
És una reacció física i mental
La meva ment es dispersa
I el meu cos s'estrem
No vull,
Però no puc parar
De mirar-te
Somiar-te
No et conec
Però imagino el dia
en que ens mirem per primera vegada
em somrius
jo també
estic nerviosa
tu t'apropes
et veig venir
la meva ment es colapsa
els ulls no es deixen de mirar
són negres
m'agraden
arribes
em dius hola
parlem
no sóc conscient del que dic però parlo
els nervis em dominen
em dic a mi mateixa: calla!
Però no puc
No sé que deus pensar
Només et dic que no sóc així
La magia s'apodera de mi
I em controla
Sempre pensant el que faré i diré
Però quan arribes mai puc ser jo
No ho puc dominar
Però si callar
M'agrades i vull agradar-te
No se perque
Apropa els teus llavis als meus
Aleshores si seré jo
Comentaris
-
m'agrades[Ofensiu]kispar fidu | 11-04-2006
i no necessito el motiu que em respongui a les preguntes. No necessito un per què que m'expliqui perquè sento aquestes fiblades quan et miro...
Simplement: m'agrades, et miro i m'agrades.
M'agrades i et segueixo mirant.
ens veiem,
Gemm@ -
Hola...jo també sóc nova[Ofensiu]NitsdAbril | 17-03-2006 | Valoració: 8
ostres...és agradable llegir quelcom i anar descobrint sensacions que un també ha tingut... mi he sentit identificada! endevant, continua escribint!
-
benvinguda[Ofensiu]Angel Negre | 17-03-2006 | Valoració: 9
Hola veig que es el teu primer relat, publicat en aquesta pagina, dons benvinguda/ ut.
Saps has fet una poesia molt entretinguda de llegir, d'uns fets que son tant normals i ens passen tantes vegades, que al final ja no ens donem ni comte de que passen, i sempre es bo recordar-ho que existeixen
Enhorabona i endavant, segueix escrivint i nosaltres et seguirem llegint
Josep Mª
-
Fer[Ofensiu]anarfent | 17-03-2006 | Valoració: 9
Hola acabo d'aterrar en aquest grup.
Em permeto opinar sobres un text que m'atrau per que el sento senzill i real.
Ens fem cavóries, expectatives, teixim un futur quan no en tenim ni idea de fer-ho.
Inseguretat.
Volem en un moment que els demés ens sàpiguen tal com som.
Més raó si hi ha màgia.
Fins que, si hi ha sort, ens podem entregar.
Aleshores ja no cal dir res.
Ja no cal fer res més que el que sabem fer.
Fer o no fer, aquesta es la qüestió.
I quan fer-ho?
Valoració mitja: 8.67