Construeixes un discurs sense cap contingut... talment com ho fan els polítics, només que resulta més distret que el d'ells i no te danys colaterals...Potser t'hauries de dedicar a la comèdia pública... perdó.. vull dir a la política.

Pel que veig fa més d’un any que vas publicar aquest relat i, pel que hi consta, sembla que és el primer d’una sèrie sobre els dits. Quan sortiran els restants ? No és que sigui un relat excepcional però, si més no, és curiós el plantejament que en fas.

En el fons aquest senzill relat no fa altra cosa que evidenciar que no tothom està preparat de la mateixa manera per afrontar la llibertat i, sobretot, per viure-la en plenitut.

És ben cert que, encara que sigui de forma irreflexiva i inconscient, eduquem la quitxalla en la mentida com a referent de l’actuació social. Potser hauriem d’anar canviant la nostra actitut i donar més valor a la veritat.

Penso que gairebé tothom ha tingut moments en que ha viscut sensacions similars a les que es descriuen en aquest relat i que han estimulat la nostra imaginació.

Essaceo

Està be l'idea però, potser, com dius en la nota pròpia, seria més entenedor si no fos en primera persona...