M'ha semblat prou interessant l'opinió. I m'ha agradat també com es pot extendre aquesta a dos visions totalment diferents. La pols transparent, les linies incòmodes, la llum engoixant, el paissatge pelat i nu, tot quadra amb els persontages, tot enfatitza un sentiment solitari i dessolat, em sembla. Les seues pintures, totes, són fines i desequil·librades, com un home que intenta ser clar i es perd entre si mateix, que reflecteix no només el que podria ser el caràcter de Hopper, sinó un sentiment desbordat de complexa soledat. Et convido a estuidar-lo una mica més, a entendre'l, perquè veig afany, i això, entre interessants en l'art, sempre és benvolgut.